Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "dada" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom muntanyenc de Buru, n m
- es paloma montana de Buru
- fr carpophage du Mada
- en Buru mountain-pigeon
- de Burutaube
- nc Gymnophaps mada
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
Nota
- El nom específic de Buru fa referència a una illa polinèsia pertanyent a l'arxipèlag de les Moluques d'on és originària aquesta espècie.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom muntanyenc de Buru, n m
- es paloma montana de Buru
- fr carpophage du Mada
- en Buru mountain-pigeon
- de Burutaube
- nc Gymnophaps mada
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
Nota
- El nom específic de Buru fa referència a una illa polinèsia pertanyent a l'arxipèlag de les Moluques d'on és originària aquesta espècie.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom muntanyenc de Seram, n m
- es paloma montana de Ceram
- fr carpophage de Stalker
- en Seram mountain-pigeon
- de Seramtaube
- nc Gymnophaps stalkeri
- nc Gymnophaps mada stalkeri alt. sin.
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom muntanyenc de Seram, n m
- es paloma montana de Ceram
- fr carpophage de Stalker
- en Seram mountain-pigeon
- de Seramtaube
- nc Gymnophaps stalkeri
- nc Gymnophaps mada stalkeri alt. sin.
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca crear el dubte, v intr
- es crear la duda, v intr
<02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació>
Definición
<Psicologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca díada, n f
- ca parella, n f sin. compl.
- es díada
- es pareja
<Psicologia>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca díada, n f
- es díada
- en dyad
<Música>
Definición
<Botànica > Palinologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca díada, n f
- es díada, n f
- en dyad, n n
<Palinologia>
Definición
Nota
- Del llatí DYAS -ADIS 'dos'.
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Divisió cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca díada, n f
- es díada, n f
- fr dyade, n f
- en diad, n
- en dyad, n
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Divisió cel·lular>
Definición
Nota
- La díade és el producte resultant de la disjunció de tètrades en la primera divisió meiòtica.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca daba
- ca dabba sin. compl.
- de Daba
- de Dabba sin. compl.
- en daba
- en Dabba sin. compl.
- es daba
- es dabba sin. compl.
- eu daba
- eu dabba sin. compl.
- fr daba
- fr dabba sin. compl.
- gl daba
- gl dabba sin. compl.
- it daba
- it dabba sin. compl.
- nl Daba
- nl Dabba sin. compl.
- pt daba
- pt dabba sin. compl.
<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Nigèria>
Definición
El grup ètnic daba, originari d'una regió muntanyosa força aïllada, es va instal·lar a les planes vers el 1920; només una petita part de la població roman a les muntanyes. És veí dels següents grups: bana i mina/hina al nord, fali al sud, jimi al nord-oest, tsuvan i sharwa al sud-oest, giziga del sud al nord-est i guidar al sud-est.
La llengua daba consta de tres dialectes: el daba pròpiament dit (subdividit al seu torn en daba de la muntanya i daba de la plana), el daba-mazagwai i el daba-kola. Les diferències es troben als nivells fonològic i lèxic. Hi ha lingüistes que consideren el mazagwai una llengua independent.
Els parlants adults de daba també solen saber ful, llengua dominant a la regió en les relacions interètniques. D'altra banda, els infants són escolaritzats en francès, fet que està reforçant l'ús d'aquesta llengua entre les generacions joves.
Els esforços per a elaborar una ortografia per al daba es remunten al darrer terç del segle XX. La varietat presa com a referència per a la llengua estàndard és el daba de la plana, parlat al centre geogràfic i econòmic de la comunitat.
