Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "darg" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca oriol gorjanegre, n m
- es oropéndola gorjinegra
- fr loriot à gorge noire
- en dark-throated oriole
- de Gelbmantelpirol
- nc Oriolus xanthonotus
<36.032 Ocells > Passeriformes > Oriòlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca oriol gorjanegre, n m
- es oropéndola gorjinegra
- fr loriot à gorge noire
- en dark-throated oriole
- de Gelbmantelpirol
- nc Oriolus xanthonotus
<36.032 Ocells > Passeriformes > Oriòlids>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca ovari, n m
- es ovario
- en egg and anchor
- en egg and anchor moulding
- en egg and dart
- en egg and dart moulding
- en egg and tongue
- en egg and tongue moulding
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>
Definición
<Cereals > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca pa integral, n m
- ca pa de gra sencer, n m sin. compl.
- es pan de grano entero, n m
- es pan integral, n m
- fr pain complet, n m
- fr pain de blé complet, n m
- fr pain de blé entier, n m
- en brown bread, n
- en dark bread, n
- en whole-wheat bread, n
- en wholemeal bread, n
<Cereals > Producte elaborat>
Definición
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca patró fosc, n m
- es patrón oscuro, n m
- fr dark pattern, n m
- fr piège à utilisateurs, n f
- en dark design pattern, n
- en dark pattern, n
<Ciberseguretat > Atacs>
Definición
Nota
- Sovint, els patrons foscos estan orientats a fer que un usuari compri alguna cosa que no vol o que se subscrigui a serveis sense adonar-se'n. Un patró fosc habitual és, per exemple, el recurs a un disseny web senzill que facilita l'entrada de l'usuari a determinats apartats però li dificulta, en canvi, de sortir-ne.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca patró fosc, n m
- es patrón oscuro, n m
- fr dark pattern, n m
- fr piège à utilisateurs, n f
- en dark design pattern, n
- en dark pattern, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definición
Nota
- Sovint, els patrons foscos estan orientats a fer que un usuari compri alguna cosa que no vol o que se subscrigui a serveis sense adonar-se'n. Un patró fosc habitual és, per exemple, el recurs a un disseny web senzill que facilita l'entrada de l'usuari a determinats apartats però li dificulta, en canvi, de sortir-ne.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca persa
- ca dari (persa afgà) sin. compl.
- ca farsi sin. compl.
- cod fārsi
- ar فارسية
- cy Perseg
- cy Dari (perseg affgani) sin. compl.
- cy Farsi sin. compl.
- de Persisch
- de Dari (Afghanisches Persisch) sin. compl.
- de Farsi sin. compl.
- en Persian
- en Dari (Afghan Persian) sin. compl.
- en Farsi sin. compl.
- en Parsi sin. compl.
- es persa
- es dari (persa afgano) sin. compl.
- es farsi sin. compl.
- eu persiera
- eu dari (afganistango persiera) sin. compl.
- eu farsi sin. compl.
- fr persan
- fr Afghanistan) sin. compl.
- fr dari (Afghanistan) sin. compl.
- fr farsi (Iran sin. compl.
- fr parsi (appellation locale ancienne) et tadjik (dialecte d'Asie centrale) sin. compl.
- gl persa
- gl dari sin. compl.
- gl farsi sin. compl.
- gn pérsa
- gn dari (pérsa afgáno) sin. compl.
- gn farsi sin. compl.
- it persiano
- it dari (persiano afghano) sin. compl.
- it farsi sin. compl.
- ja ペルシア語
- ja ダリー語 sin. compl.
- nl Perzisch
- nl Dari (Afghaans Perzisch) sin. compl.
- nl Farsi sin. compl.
- pt persa
- pt dari (persa afegão) sin. compl.
- pt farsi sin. compl.
- ru Персидский
- ru Фарси sin. compl.
- ru Парси sin. compl.
- ru Дари (афганский персидский) sin. compl.
- zh 波斯语
- zh 法西语、达里语（阿富汗波斯语） sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Afganistan>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Kirguizistan>, <Àsia > Turkmenistan>, <Àsia > Uzbekistan>
Definición
A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.
El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).
Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).
El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).
L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.
Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.
<Ciències de la Terra > Oceanografia > Oceans>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Delegació General de la Llengua Francesa i de les Llengües de França (DGLFLF), del Ministeri de Cultura de França, procedeix de l'obra següent:
Vocabulaire des océans [en línia]. Paris: République française. Délégation générale à la langue française et aux langues de France, 2025.
ISBN 978-2-11-155955-4
<https://www.culture.fr/franceterme/Nos-publications/Vocabulaire-des-oceans>
Aquests termes han estat elaborats per membres de la Xarxa Panllatina de Terminologia REALITER. Les definicions i notes de l'obra original han estat traduïdes i adaptades al català pel TERMCAT amb el consentiment dels autors.
- ca pesca d'altura, n f
- es pesca de altura, n f
- es pesca en alta mar [ES], n f
- fr pêche au large, n f
- fr pêche hauturière, n f
- gl pesca de media altura, n f
- it pesca alturiera, n f
- it pesca d'alto mare, n f
- it pesca d'altura, n f
- pt pesca em alto mar, n f
- ro pescuit în larg, n n
- ro pescuit în largul mării, n n
- ro pescuit oceanic, n n
- en deep-sea fishery, n
- en offshore fisheries, n
- en offshore fishery, n
- en offshore fishing, n
<Oceans > Recursos, pesca i sobrepesca>
Definición
Nota
- 1. La pesca d'altura se sol practicar amb vaixells de més de 24 metres d'eslora amb una tripulació de fins a 20 membres.
- 2 Els productes de la pesca d'altura se solen tractar i congelar a bord dels mateixos pesquers.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pi d'Alaska, n m
- ca tsuga heterofil·la, n f alt. sin.
- nc Tsuga heterophylla (Raf.) Sarg.
<Botànica > pinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pi d'Alaska, n m
- ca tsuga heterofil·la, n f alt. sin.
- nc Tsuga heterophylla (Raf.) Sarg.
<Botànica > pinàcies>
