Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "dolç" dentro de todas las áreas temáticas
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca clorur de mercuri, n m
- ca calomelan, n m sin. compl.
- ca clorur mercurós, n m sin. compl.
- ca precipitat blanc, n m sin. compl.
- ca sublimat dolç, n m sin. compl.
- es cloruro de mercurio, n m
- fr chlorure de mercure, n m
- en mercury chloride, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>
Definición
Nota
- El clorur de mercuri va ser emprat en medicina com a purgant, vermífug i antisifilític.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca comí de prat, n m
- ca alcaravia, n f sin. compl.
- ca càrvit, n m alt. sin.
- ca comí, n m alt. sin.
- ca comí barrat, n m alt. sin.
- ca comí de Madrid, n m alt. sin.
- ca comí dels prats, n m alt. sin.
- ca comí dolç, n m alt. sin.
- ca comí petit, n m alt. sin.
- ca comineta, n f alt. sin.
- ca fenoll de prat, n m alt. sin.
- ca fonoll de prat, n m alt. sin.
- ca matafaluga, n f alt. sin.
- ca matafaluga borda, n f alt. sin.
- ca acró, n m var. ling.
- ca alcaracòvia, n f var. ling.
- ca alcaraüia, n f var. ling.
- ca alcaraulla, n f var. ling.
- ca alcaraülla, n f var. ling.
- ca alcaravea, n f var. ling.
- ca alcaricóvia, n f var. ling.
- ca caró, n m var. ling.
- ca carvit, n m var. ling.
- nc Carum carvi L.
- nc Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca comí de prat, n m
- ca alcaravia, n f sin. compl.
- ca càrvit, n m alt. sin.
- ca comí, n m alt. sin.
- ca comí barrat, n m alt. sin.
- ca comí de Madrid, n m alt. sin.
- ca comí dels prats, n m alt. sin.
- ca comí dolç, n m alt. sin.
- ca comí petit, n m alt. sin.
- ca comineta, n f alt. sin.
- ca fenoll de prat, n m alt. sin.
- ca fonoll de prat, n m alt. sin.
- ca matafaluga, n f alt. sin.
- ca matafaluga borda, n f alt. sin.
- ca acró, n m var. ling.
- ca alcaracòvia, n f var. ling.
- ca alcaraüia, n f var. ling.
- ca alcaraulla, n f var. ling.
- ca alcaraülla, n f var. ling.
- ca alcaravea, n f var. ling.
- ca alcaricóvia, n f var. ling.
- ca caró, n m var. ling.
- ca carvit, n m var. ling.
- nc Carum carvi L.
- nc Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca congre dolç, n m
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca pillet de platja, n m sin. compl.
- es congrio dulce
- en blacktailed conger
- nc Gnathopis mystax
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre dolç, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de roca, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca pillet de platja, n m sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca congre dols, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- nc Gnathophis mystax
- nc Conger mystax var. ling.
- nc Gnathopis mystax var. ling.
- nc Gnatophis mystax var. ling.
- es congrio dulce
- fr congre bec-fin
- en blacktailed conger
- en thinlip conger
<Peixos > Còngrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre dolç, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de roca, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca pillet de platja, n m sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca congre dols, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- nc Gnathophis mystax
- nc Conger mystax var. ling.
- nc Gnathopis mystax var. ling.
- nc Gnatophis mystax var. ling.
- es congrio dulce
- fr congre bec-fin
- en blacktailed conger
- en thinlip conger
<Peixos > Còngrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca congre roig, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre dolç, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- es varga
- en Balearic conger
- nc Ariosoma balearicum
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre roig, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre dolç, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca varga, n f sin. compl.
- ca congre serpenté, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- nc Ariosoma balearicum
- nc Conger balearicus var. ling.
- es varga
- fr congre des Baléares
- en Baleares conger
- en Balearic conger
<Peixos > Còngrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre roig, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre dolç, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca varga, n f sin. compl.
- ca congre serpenté, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- nc Ariosoma balearicum
- nc Conger balearicus var. ling.
- es varga
- fr congre des Baléares
- en Baleares conger
- en Balearic conger
<Peixos > Còngrids>
<Parament de taula>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca copa de vi dolç, n f
- es copa de vino dulce
<Parament de taula>
