Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "durar" dentro de todas las áreas temáticas

paparra dura de potes negres paparra dura de potes negres

<Zoologia > Insectes>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  paparra dura de potes negres, n f
  • es  garrapata de patas negras
  • es  garrapata del hombro
  • en  black-legged tick
  • en  deer tick
  • en  shoulder tick
  • nc  Ixodes scapularis

<Zoologia > Insectes>

pasta dura pasta dura

<Indústria paperera>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  pasta dura, n f
  • es  pasta dura
  • fr  pâte dure
  • en  hard pulp

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>

planta dunar planta dunar

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  planta dunar, n f
  • es  planta dunar, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Planta que habita en dunes.
porció dura del setè parell porció dura del setè parell

<Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  porció dura del setè parell, n f

<Neurologia>

Definición
Denominació desueta del nervi facial, de quan era considerat que formava, amb el nervi auditiu, un nervi únic.
pornografia dura pornografia dura

<Espectacles / Audiovisuals / Literatura / Sexologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pornografia dura, n f
  • ca  porno dur, n m sin. compl.
  • es  porno duro
  • es  pornografía dura
  • fr  hardcore-porno
  • fr  pornographie dure
  • fr  pornographie hard
  • fr  pornographie hardcore
  • en  hardcore
  • en  hardcore porn
  • en  hardcore pornography

<Espectacles / Audiovisuals / Literatura / Sexologia>

Definición
Gènere pornogràfic en què es mostren o es descriuen actes sexuals explícits, generalment de forma detallada.
pròstata ferma i dura pròstata ferma i dura

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  pròstata ferma i dura
  • en  hard firm prostate

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

punt de bola fort punt de bola fort

<Procediments culinaris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  punt de bola fort, n m
  • es  punto de bola dura, n m
  • es  punto de bola fuerte, n m
  • fr  petit cassé, n m
  • en  large ball, n
  • en  small crack, n
  • en  soft crack, n

<Procediments culinaris>

Definición
Punt de bola en què la bola que forma el xarop és compacta i costa d'aixafar amb els dits.

Nota

  • 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo flojo.
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla fort.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
ripoll ripoll

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
roca dura roca dura

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  roca dura, n f
  • es  roca dura
  • en  hard rock

<Hidrologia subterrània>