Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "elaborar" dentro de todas las áreas temáticas
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca codi elaborat, n m
- es código elaborado, n m
- fr code élaboré, n m
- en elaborated code, n
<Educació > Reproducció social i cultural>, <Cultura i identitat > Llengua i comunicació>
Definición
Nota
- 1. El terme codi elaborat va ser introduït pel sociòleg britànic Basil Bernstein en els seus estudis sobre l'ús del llenguatge en els centres escolars anglesos, on constata diferències socials importants i resultats escolars desiguals entre els estudiants que fan servir un codi restringit i els que fan servir un codi elaborat.
- 2. Els estudiants que fan servir un codi restringit tenen més dificultats a l'escola, atès que els codis restringits depenen més del context i són particularistes, mentre que un codi elaborat no depèn del context i és universalista. Les formes en què els infants de classe mitjana aprenen a usar el llenguatge estan menys lligades a contextos particulars, i així s'acosten a l'ús del codi elaborat, de manera que poden generalitzar i expressar idees abstractes amb més facilitat.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·locació laboral, n f
- es colocación laboral
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definición
Nota
-
La col·locació laboral es tracta en l'article 35 de la Constitució espanyola i en l'article 4 de l'Estatut dels treballadors (ET). Aquest conjunt d'actuacions s'inicien en el moment previ a l'ingrés al treball, els poders públics tenen l'obligació d'adoptar-les i en són els destinataris els empresaris i els treballadors.
La intermediació en el mercat de treball és un dels aspectes més importants de la política de col·locació. Segons la Llei 51/1980, bàsica d'ocupació (LBO), la política de col·locació comprèn les accions que s'adrecen a proporcionar als treballadors una ocupació adient i facilitar als llogadors o empresaris la mà d'obra necessària per al desenvolupament normal de llurs activitats productives (art. 38 LBO).
Els principis bàsics de la política de col·locació són la igualtat d'oportunitats i la igualtat de tracte en l'ocupació, sense que es pugui establir cap distinció, exclusió o preferència basades en motius de raça, sexe, religió, opinió política, afiliació sindical, ascendència nacional o bé origen social (art. 38 LBO). L'instrument per excel·lència de la política de col·locació ha estat l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM) espanyol, actualment el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), i de les comunitats autònomes, definit per la llei com un servei nacional, públic i gratuït. S'inclouen, entre les funcions que li són pròpies, ajudar els treballadors a trobar una feina i els empresaris a contractar els treballadors adients a llurs necessitats (art. 40 i 43 LBO); en definitiva, la intermediació en el mercat de treball.
Actualment, les funcions de col·locació dels serveis públics d'ocupació també poden ser desenvolupades per agències de col·locació (art. 16 ET), les quals es configuren com a entitats que col·laboren amb els serveis públics d'ocupació en la intermediació en el mercat de treball i tenen per finalitat ajudar els treballadors a trobar una feina i els llogadors o empresaris a contractar els treballadors apropiats per a satisfer llurs necessitats (art. 1 Reial decret [RD] 735/1995, del 5 de maig, pel qual es regulen les agències de col·locació sense fins lucratius). A l'entrada en vigor de la Llei 10/2010 i posteriorment a partir de la Llei 35/2010, es va permetre l'existència d'agències privades de col·locació amb ànim de lucre, autorització que ha estat estesa a les empreses de treball temporal mitjançant la Llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. La prohibició d'afany de lucre ha estat vigent (art. 16 ET), seguint les disposicions dels convenis número 34 i número 96 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), ratificats per l'Estat espanyol el 25 d'abril de 1971 fins a l'entrada en vigor de les normes esmentades. A partir de la referida Llei 3/2012, les agències de col·locació autoritzades no resten condicionades al fet que no tinguin fins lucratius, i poden rebre de l'empresari, però no del treballador, una remuneració que es limita exclusivament a les despeses ocasionades pels serveis prestats (art. 16 ET). Les agències de col·locació han de garantir el principi d'igualtat (art. 16 ET), i projectar en llur actuació la prohibició de discriminació que recull l'article 17 de l'ET. L'incompliment d'aquestes obligacions pot donar lloc a sancions administratives.
Els treballadors que busquen feina es poden adreçar tant a les oficines públiques d'ocupació (ja siguin de l'Estat o bé creades per la comunitat autònoma) a la qual han estat traspassades les funcions d'intermediació en el mercat de treball, com és el cas de Catalunya, mitjançant el RD 1050/1997, del 27 de juny, sobre traspàs a la Generalitat de Catalunya de la gestió realitzada per l'Institut Nacional d'Ocupació en l'àmbit del treball, de l'ocupació i de la formació) com a les agències de col·locació.
Poden tenir la condició d'agències de col·locació les persones físiques o jurídiques (art. 1 RD 735/1995). Poden ser de titularitat pública o privada, i per a poder actuar requereixen l'autorització dels serveis públics d'ocupació i haver signat el conveni de col·laboració corresponent.
Les infraccions de caràcter laboral es recullen en els articles 8 i 28 de la Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social (LISOS), d'acord amb la nova redacció donada per la Llei 11/1994. L'article 312 del Codi penal (CP) castiga amb les penes de presó d'entre sis mesos i tres anys i multa de sis a dotze mesos les persones que trafiquen de manera il·legal amb mà d'obra. L'aplicació de l'article 312 del CP queda limitada solament a determinats casos d'incompliment de la normativa de col·locació quan van més enllà dels casos establerts com a infraccions sobre ocupació en la LISOS.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conciliació laboral, n f
- es conciliación laboral, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca conciliació laboral, n f
- es conciliación laboral, n f
- en labour conciliation, n
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>
Definición
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca conducta laboral, n f
- es conducta laboral
<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Avaluació de personal>
Definición
<Aliments sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca confiter | confitera, n m, f
- es confitero
- es elaborador de confitería
- fr confiseur
- en candy maker
- en confectioner
- en confectionery maker
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids>
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca confiter | confitera, n m, f
- ca elaborador de confiteria | elaboradora de confiteria, n m, f sin. compl.
- es confitero
- es elaborador de confitería
- fr confiseur
- en candy maker
- en confectioner
- en confectionery maker
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definición
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca conflicte laboral, n m
- ca conflicte de treball, n m sin. compl.
- es conflicto de trabajo
- es conflicto laboral
- fr conflit du travail
- en industrial dispute
- en labour dispute
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Conflictes laborals>
Definición
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca conflicte laboral, n m
- es conflicto laboral, n m
- en labour dispute, n
<01.Conflicte > 01.Tipologia>
Definición
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca contractació laboral, n f
- es contratación laboral
- fr embauchage
- fr embauche
- fr engagement
- en employment
- en engagement
- en hiring
<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació>
