Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arbre elit, n m
es árbol élite, n m
fr arbre d'élite, n m
en elite tree, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca armoll, n m
ca armolls, n m pl alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet moll, n m alt. sin.
ca blets fins, n m pl alt. sin.
ca espinac de carn, n m alt. sin.
ca espinacs de carn, n m pl alt. sin.
ca moll, n m alt. sin.
ca molls, n m pl alt. sin.
ca bletmoll, n m var. ling.
nc Atriplex hortensis L.

<Botànica > quenopodiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca armoll, n m
ca armolls, n m pl alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet moll, n m alt. sin.
ca blets fins, n m pl alt. sin.
ca espinac de carn, n m alt. sin.
ca espinacs de carn, n m pl alt. sin.
ca moll, n m alt. sin.
ca molls, n m pl alt. sin.
ca bletmoll, n m var. ling.
nc Atriplex hortensis L.

<Botànica > quenopodiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

ca atleta d'elit, n m, f
es atleta de élite, n m, f
fr athlète d'élite, n m, f
it atleta elite, n m, f
en top athlete, n

<Curses populars > Esportistes>

Definición

Atleta que destaca per la seva alta competència.

Nota

Les curses populars es caracteritzen perquè hi poden participar atletes de nivells molt diferents, inclosos atletes d'elit més o menys professionalitzats. L'organització sol implantar estratègies diverses per a facilitar la convivència entre uns i altres, com ara els calaixos de sortida, les sortides esglaonades, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bacallà, n m alt. sin.
ca blet blanc, n m alt. sin.
ca blet roig, n m alt. sin.
ca blets petits, n m pl alt. sin.
ca brossa roja, n f alt. sin.
ca diablets, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca soca roja, n f alt. sin.
ca ablet, n m var. ling.
ca abrets, n m pl var. ling.
ca bacallar, n m var. ling.
ca blec, n m var. ling.
ca blet-bacallar, n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba-roja, n f var. ling.
ca soca-roja, n f var. ling.
nc Amaranthus blitum L.
nc Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
nc Amaranthus lividus L. var. ling.
nc Euxolus viridis Moq. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bacallà, n m alt. sin.
ca blet blanc, n m alt. sin.
ca blet roig, n m alt. sin.
ca blets petits, n m pl alt. sin.
ca brossa roja, n f alt. sin.
ca diablets, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca soca roja, n f alt. sin.
ca ablet, n m var. ling.
ca abrets, n m pl var. ling.
ca bacallar, n m var. ling.
ca blec, n m var. ling.
ca blet-bacallar, n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba-roja, n f var. ling.
ca soca-roja, n f var. ling.
nc Amaranthus blitum L.
nc Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
nc Amaranthus lividus L. var. ling.
nc Euxolus viridis Moq. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca beguda vegetal, n f
ca llet vegetal, n f
es bebida vegetal, n f
es leche vegetal, n f
fr boisson végétale, n f
fr lait végétal, n m
en non-dairy beverage, n
en non-dairy drink, n
en non-dairy milk, n
en plant-based beverage, n
en plant-based drink, n
en plant-based milk, n

<Begudes > Begudes no alcohòliques. Begudes vegetals. Infusions>

Definición

Beguda que resulta de picar i esprémer llavors vegetals amb aigua.

Nota

Són exemples de begudes vegetals la llet d'ametlles, la llet de soia, la llet d'arròs o la llet de civada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blet, n m
ca blet morterol, n m alt. sin.
ca malcoratge, n m alt. sin.
ca malcoratge de bosc, n m alt. sin.
ca malcoratge perenne, n m alt. sin.
ca melcoratge de bosc, n m alt. sin.
ca mercurial, n m alt. sin.
ca murcarol, n m alt. sin.
ca murcarola, n f alt. sin.
ca murcarols, n m pl alt. sin.
ca vinamequera, n f alt. sin.
ca blet mortérol, n m var. ling.
nc Mercurialis perennis L.

<Botànica > euforbiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blet, n m
ca blet morterol, n m alt. sin.
ca malcoratge, n m alt. sin.
ca malcoratge de bosc, n m alt. sin.
ca malcoratge perenne, n m alt. sin.
ca melcoratge de bosc, n m alt. sin.
ca mercurial, n m alt. sin.
ca murcarol, n m alt. sin.
ca murcarola, n f alt. sin.
ca murcarols, n m pl alt. sin.
ca vinamequera, n f alt. sin.
ca blet mortérol, n m var. ling.
nc Mercurialis perennis L.

<Botànica > euforbiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blet, n m
ca blet bord, n m alt. sin.
ca blet moll, n m alt. sin.
ca espinac de carn, n m alt. sin.
ca herba molla de fulla estreta, n f alt. sin.
ca salat, n m alt. sin.
ca salat de fulla estreta, n m alt. sin.
ca herba-molla de fulla estreta, n f var. ling.
nc Atriplex patula L.

<Botànica > quenopodiàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "elet" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Nota