Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca forat d'escòria, n m
es piquera, n f
fr trou de coulée, n m
en notch, n
de Abstichloch, n n
de Eisenabstichloch, n n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca grava-escòria, n f
es grava-escoria
en blast furnace slag stabilized gravel

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definición

^Grava tractada^ obtinguda afegint a un àrid un 15 o un 20 % d'escòria granulada d'alt forn i un 1 % de calç viva o apagada, que actua com a catalitzador del procés d'enduriment, ja que l'escòria no és un conglomerant hidràulic en sentit estricte, sinó putzolànic, fet que significa que l'enduriment necessita un catalitzador, a més de la presència d'aigua.

L'escòria granulada és una sorra vitrificada obtinguda per refredament brusc de l'escòria d'alt forn a la sortida d'aquest. Les resistències de la grava-escòria creixen lentament, però a llarg termini (2 anys) poden igualar les que s'obtenen amb la grava-ciment.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca guineu de Nova Escòcia, n f
en Nova Scotia fox, n
nc Vulpes vulpes rubricosa

<Mamífers > Carnívors > Cànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca guineu de Nova Escòcia, n f
en Nova Scotia fox, n
nc Vulpes vulpes rubricosa

<Mamífers > Carnívors > Cànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llengua de signes marítima
ca llengua de signes de Nova Escòcia sin. compl.
cy Iaith Arwyddion Yr Arfordir
en Maritime Sign Language
en Nova Scotian Sign Language sin. compl.
es lengua de signos marítima
fr langue des signes maritime
fr langue des signes de nouvelle-Écosse sin. compl.
gl lingua de signos marítima
gn ñe'ẽ rechaukaha marítimo
it lingua dei segni marittima
pt língua gestual das Províncias Marítimas

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Amèrica > Canadà>

Definición

La llengua de signes marítima rep aquest nom perquè es parla a les anomenades Províncies Marítimes del Canadà, situades a la costa atlàntica del país.

Aquesta llengua és diferent tant de la llengua de signes americana com de la llengua de signes del Quebec. Pel que sembla, està basada en la llengua de signes britànica.

Tan sols les persones grans encara parlen aquesta llengua, que es troba en procés avançat d'extinció. En general, la comunitat sorda fa servir la llengua de signes americana, tot i que amb certa influència de la llengua de signes marítima pel que fa al lèxic.

Des de fa uns anys hi ha un projecte de documentació i de revitalització de la llengua de signes marítima desenvolupat per la Canadian Cultural Society of the Deaf.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca raspa, n f
ca raspador, n m sin. compl.
es escofina
fr râpe
en scraper

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definición

Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a allisar o rebaixar les durícies dels peus.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca raspa, n f
es escofina
es lima de pezuñas
es rascadera
fr grattoir
fr râpe
it lima per unghioni e zoccoli
it raschietto per unghioni
en claw rasp
en hoof rasp
de Hufraspel
de Klauenraspel

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición

Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar les peülles del bestiar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca raspa, n f
es escofina
fr râpe
en rasp

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca raspa, n f
es escofina
es lima de pezuñas
fr grattoir
fr râpe
en claw rasp
en hoof rasp

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición

Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar les peülles del bestiar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca raspa, n f
es escofina
es lima de pezuñas
fr grattoir
fr râpe
en claw rasp
en hoof rasp

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición

Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar les peülles del bestiar.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "esclfia" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición