Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "esgavellar" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri d'espases, n m
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadella vulgar, n f alt. sin.
- ca espadelleres, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus communis L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri d'espases, n m
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadella vulgar, n f alt. sin.
- ca espadelleres, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus communis L.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- ca contell groc, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol groc, n m var. ling.
- ca ginjol groc, n m var. ling.
- nc Iris pseudacorus L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- ca contell groc, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol groc, n m var. ling.
- ca ginjol groc, n m var. ling.
- nc Iris pseudacorus L.
<Botànica > iridàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca màquina d'encadellar, n f
- es machihembradora, n f
- fr bouveteuse, n f
- fr machine à bouveter, n f
- en matcher, n
- en matching machine, n
- eu matxinbratzeko makina, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Parament de taula>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca plat d'abocar, n m
- ca plat d'escudellar, n m
- ca plat de polla, n m
<Parament de taula>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ripoll, n m
- ca herba nuosa, n f sin. compl.
- ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
- ca arrastamora, n f alt. sin.
- ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
- ca brossa de canonet, n f alt. sin.
- ca brossa de conill, n f alt. sin.
- ca brossa de nuc, n f alt. sin.
- ca brossa dura, n f alt. sin.
- ca brossa gitana, n f alt. sin.
- ca carritxó, n m alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
- ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
- ca fenàs de palera, n m alt. sin.
- ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
- ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca herba de burro, n f alt. sin.
- ca herba de cadernera, n f alt. sin.
- ca herba de canut, n f alt. sin.
- ca herba de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba de gitano, n f alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba de nuc, n f alt. sin.
- ca herba de palera, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba lluent, n f alt. sin.
- ca herba nuc, n f alt. sin.
- ca herba nucs, n f alt. sin.
- ca herba nugosa, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
- ca llistó de marge, n m alt. sin.
- ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
- ca menjar d'ase, n m alt. sin.
- ca mill voracamí, n m alt. sin.
- ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
- ca nuadella, n f alt. sin.
- ca nugadella, n f alt. sin.
- ca nugagavella, n f alt. sin.
- ca nugatella, n f alt. sin.
- ca nugavella, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca ripoll comú, n m alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca tremolosa, n f alt. sin.
- ca alpiste bord, n m var. ling.
- ca ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
- ca arrasta-mora, n f var. ling.
- ca arrastramores, n f pl var. ling.
- ca carritjó, n m var. ling.
- ca herba de cagarnera, n f var. ling.
- ca herba lluenta, n f var. ling.
- ca herba nigà, n f var. ling.
- ca llaor de cagarnera, n f var. ling.
- ca nogadella, n f var. ling.
- ca nogarella, n f var. ling.
- ca novadella, n f var. ling.
- ca nugaella, n f var. ling.
- ca nyugaella, n f var. ling.
- ca triguera, n f var. ling.
- nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
- nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
- nc Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ripoll, n m
- ca herba nuosa, n f sin. compl.
- ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
- ca arrastamora, n f alt. sin.
- ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
- ca brossa de canonet, n f alt. sin.
- ca brossa de conill, n f alt. sin.
- ca brossa de nuc, n f alt. sin.
- ca brossa dura, n f alt. sin.
- ca brossa gitana, n f alt. sin.
- ca carritxó, n m alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
- ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
- ca fenàs de palera, n m alt. sin.
- ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
- ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca herba de burro, n f alt. sin.
- ca herba de cadernera, n f alt. sin.
- ca herba de canut, n f alt. sin.
- ca herba de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba de gitano, n f alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba de nuc, n f alt. sin.
- ca herba de palera, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba lluent, n f alt. sin.
- ca herba nuc, n f alt. sin.
- ca herba nucs, n f alt. sin.
- ca herba nugosa, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
- ca llistó de marge, n m alt. sin.
- ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
- ca menjar d'ase, n m alt. sin.
- ca mill voracamí, n m alt. sin.
- ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
- ca nuadella, n f alt. sin.
- ca nugadella, n f alt. sin.
- ca nugagavella, n f alt. sin.
- ca nugatella, n f alt. sin.
- ca nugavella, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca ripoll comú, n m alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca tremolosa, n f alt. sin.
- ca alpiste bord, n m var. ling.
- ca ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
- ca arrasta-mora, n f var. ling.
- ca arrastramores, n f pl var. ling.
- ca carritjó, n m var. ling.
- ca herba de cagarnera, n f var. ling.
- ca herba lluenta, n f var. ling.
- ca herba nigà, n f var. ling.
- ca llaor de cagarnera, n f var. ling.
- ca nogadella, n f var. ling.
- ca nogarella, n f var. ling.
- ca novadella, n f var. ling.
- ca nugaella, n f var. ling.
- ca nyugaella, n f var. ling.
- ca triguera, n f var. ling.
- nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
- nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
- nc Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').