Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "esgavellar" dentro de todas las áreas temáticas

lliri d'espases lliri d'espases

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri d'espases, n m
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadella vulgar, n f alt. sin.
  • ca  espadelleres, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

lliri d'espases lliri d'espases

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri d'espases, n m
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  coltell vermell, n m alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espadella vulgar, n f alt. sin.
  • ca  espadelleres, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  herba d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  herba palma, n f alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels blats, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

lliri dels blats lliri dels blats

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

lliri dels blats lliri dels blats

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

lliri groc lliri groc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

màquina d'encadellar màquina d'encadellar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  màquina d'encadellar, n f
  • es  machihembradora, n f
  • fr  bouveteuse, n f
  • fr  machine à bouveter, n f
  • en  matcher, n
  • en  matching machine, n
  • eu  matxinbratzeko makina, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

plat d'abocar plat d'abocar

<Parament de taula>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  plat d'abocar, n m
  • ca  plat d'escudellar, n m
  • ca  plat de polla, n m

<Parament de taula>

Definición
Plat gran que es treu a taula i que conté menjar per a diferents persones, que després s'aboca en els plats individuals.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
ripoll ripoll

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').