Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "estendre" dentro de todas las áreas temáticas

CALIPSO CALIPSO

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CALIPSO, n m
  • ca  Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, n m sin. compl.
  • ca  Earth System Science Pathfinder-3, n m sin. compl.
  • ca  ESSP-3, n m sin. compl.
  • ca  Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols, n m sin. compl.
  • ca  PICASO-CENA, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definición
Acrònim de Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, 'satèl·lit d'observació dels núvols i els aerosols atmosfèrics'.

Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a l'estudi de la distribució dels núvols i els aerosols i el seu paper en l'escalfament i el refredament de la Terra.

El CALIPSO, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train. ESSP-3 correspon a Earth System Science Pathfinder-3 ('sistema de la Ciència de la Terra Pathfinder-3'). PICASO-CENA correspon a Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols ('instruments per a l'observació satel·litària dels núvols i els aerosols').

Principals sensors: CALIOP, IIR, WFC.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
carabassonera carabassonera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassonera, n f
  • ca  carabassó, n m sin. compl.
  • ca  carabassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  carabassons, n m pl alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  carbassonera, n f alt. sin.
  • ca  carbassonera d'Itàlia, n f alt. sin.
  • ca  carbassonera mallorquina, n f alt. sin.
  • ca  carbassonera verda, n f alt. sin.
  • ca  carbassons (fruit tendre), n m pl alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L. var. oblonga auct.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassonera carabassonera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassonera, n f
  • ca  carabassó, n m sin. compl.
  • ca  carabassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  carabassons, n m pl alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  carbassonera, n f alt. sin.
  • ca  carbassonera d'Itàlia, n f alt. sin.
  • ca  carbassonera mallorquina, n f alt. sin.
  • ca  carbassonera verda, n f alt. sin.
  • ca  carbassons (fruit tendre), n m pl alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L. var. oblonga auct.

<Botànica > cucurbitàcies>

conèixer conèixer

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  conèixer, v tr/prep
  • ca  entendre, v prep
  • es  conocer, v tr/prep
  • es  entender, v prep
  • es  ver, v prep

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

  • El verb conèixer, amb un règim preposicional, regeix habitualment la preposició de, i el verb entendre regeix habitualment la preposició en. Per exemple, conèixer un conflicte jurisdiccional, conèixer d'un recurs, entendre en una causa, que signifiquen 'intervenir, un jutge o una autoritat, en un assumpte de la seva competència'.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conèixer, v tr
  • ca  entendre, v intr sin. compl.
  • es  conocer
  • es  entender
  • es  ver

<Dret penal>

Definición
Un jutge o jutgessa o un tribunal, tenir competència per a jutjar una causa i intervenir-hi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El tribunal no té competència per a conèixer d'aquest cas.
  • Ex.: Una vegada s'ha dut a terme el testimoniatge, cal citar les parts perquè es personin al tribunal que hagi de conèixer del recurs.
  • Ex.: El Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat.
  • Ex.: El tribunal no té competència per a conèixer aquest cas.
  • Ex.: Una vegada s'ha dut a terme el testimoniatge, cal citar les parts perquè es personin al tribunal que hagi de conèixer el recurs.
  • Ex.: El Tribunal Constitucional coneix els recursos d'inconstitucionalitat.
  • Ex.: Han declarat la competència d'aquest tribunal per a conèixer en queixa.
  • Ex.: Aquest aspecte de l'assumpte s'haurà de conèixer en alçada.
  • [Conèixer també pot funcionar com a verb intransitiu. Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]

    [Si entendre porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions de o en.]
crema d'espàrrecs de marge amb farcellets de formatge tendre crema d'espàrrecs de marge amb farcellets de formatge tendre

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  crema d'espàrrecs de marge amb farcellets de formatge tendre
  • es  crema de espárragos trigueros con paquetitos de queso tierno
  • fr  crème d'asperges sauvages aux aumônières de fromage tendre
  • it  vellutata d'asparagi selvatici con fagottini di formaggio fresco
  • en  cream of wild asparagus soup with fresh cheese mini packets
  • de  grüne Spargelcremesuppe mit Teigtäschchen mit mildem Käse

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

crema de pastanaga amb calçot escalivat i botifarra de faves crema de pastanaga amb calçot escalivat i botifarra de faves

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  crema de pastanaga amb calçot escalivat i botifarra de faves
  • es  crema de zanahoria con cebolla tierna escalivada y butifarra de habas
  • fr  velouté de carottes, oignon tendre rôti et saucisse aux fèves
  • it  vellutata di carote con cipolla fresca arrosto e botifarra di fave
  • en  cream of carrot soup with roast onion shoots and broad bean botifarra (large Catalan sausage)
  • de  Karottencremesuppe mit gerösteter Frühlingszwiebel und Saubohnenbotifarra (große katalanische Bratwurst)

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

delícies de formatge tendre de cabra delícies de formatge tendre de cabra

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  delícies de formatge tendre de cabra
  • es  delicias de queso tierno de cabra
  • fr  délices au fromage de chèvre tendre
  • it  delizie di formaggio fresco di capra
  • en  fresh goat cheese nuggets
  • de  Köstlichkeiten mit jungem Ziegenkäse

<Plats a la carta. Formatges>

desapropiar-se desapropiar-se

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desapropiar-se, v intr pron
  • ca  despendre's, v intr pron sin. compl.
  • es  desapropiarse
  • es  despojarse
  • es  desposeerse
  • es  desprenderse

<Dret>

Definición
Algú, fer abandó d'una propietat o renunciar-hi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els deutes el van obligar a desapropiar-se del negoci.

    Ex.: No ha tingut altre remei que desprendre's de la casa per fer front als deutes.

    Ex.: Els deutes el van obligar a despendre's del negoci.

<Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física nuclear>

Definición