Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca estergit, n m
es chapa de estarcir
es clisé
es patrón de estarcir
es plantilla de estarcir
fr pochoir
en stencil

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definición

Full de paper, cartolina o metall amb petits forats que formen un dibuix, el qual, en fregar-lo amb l'estergidor, deixa passar pels forats unes pólvores de color que traslladen el dibuix a la superfície on s'ha aplicat.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estorí, n m

<Indústria > Indústria alimentària>

Definición

Cofí dins el qual es premsa l'oliva o el raïm.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estoret, n m
es soplillo [de esparto]
en fire fan made of sparto grass

Definición

Ventafocs d'espart.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca estoret, n m

<Navegació tradicional>

Definición

Ventall d'espart del fogó de carbó de bord.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esturió, n m
ca porcell, n m sin. compl.
ca centurió, n m var. ling.
ca enturió, n m var. ling.
ca estorió, n m var. ling.
ca esturio, n m var. ling.
ca esturiò, n m var. ling.
ca esturion, n m var. ling.
ca soll, n m var. ling.
ca sturio, n m var. ling.
nc Acipenser sturio
nc Accipenser structo var. ling.
nc Accipenser sturio var. ling.
nc Acipencer sturio var. ling.
nc Sturio acipenser var. ling.
es esturion
es esturión, n m
es sollo, n m
fr esturgeon
fr esturgeon d'Europe Occidentale
en sturgeon

<Peixos > Acipensèrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esturió, n m
ca porcell, n m sin. compl.
ca centurió, n m var. ling.
ca enturió, n m var. ling.
ca estorió, n m var. ling.
ca esturio, n m var. ling.
ca esturiò, n m var. ling.
ca esturion, n m var. ling.
ca soll, n m var. ling.
ca sturio, n m var. ling.
nc Acipenser sturio
nc Accipenser structo var. ling.
nc Accipenser sturio var. ling.
nc Acipencer sturio var. ling.
nc Sturio acipenser var. ling.
es esturion
es esturión, n m
es sollo, n m
fr esturgeon
fr esturgeon d'Europe Occidentale
en sturgeon

<Peixos > Acipensèrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fe bord, n m
ca herba taco, n f alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melgó de llapassa, n m alt. sin.
ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassó, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca userda borda, n f alt. sin.
nc Medicago polymorpha L.
nc Medicago hispida Gaertn. var. ling.
nc Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fe bord, n m
ca herba taco, n f alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melgó de llapassa, n m alt. sin.
ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassó, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca userda borda, n f alt. sin.
nc Medicago polymorpha L.
nc Medicago hispida Gaertn. var. ling.
nc Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca melgó d'estormia, n m
ca roda, n f sin. compl.
ca acordions, n m pl alt. sin.
ca borró, n m alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
ca melgó de rodes, n m alt. sin.
ca rodes, n f pl alt. sin.
ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca melgó d'estormia, n m
ca roda, n f sin. compl.
ca acordions, n m pl alt. sin.
ca borró, n m alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
ca melgó de rodes, n m alt. sin.
ca rodes, n f pl alt. sin.
ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "estordit" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición