Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "fàbrica" dentro de todas las áreas temáticas

rúbrica rúbrica

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica
  • fr  rubrique
  • en  rubric

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definición
Part que era escrita en lletres vermelles en els manuscrits i impresos antics.
rúbrica rúbrica

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica
  • fr  rubrique
  • en  rubric

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definición
Títol o epígraf dels capítols o seccions d'un volum, escrit en vermell.
rúbrica rúbrica

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica
  • fr  rubrique
  • en  title

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definición
Cadascuna de les seccions d'algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil, en contraposició als edictes dels pretors, escrits sobre tauletes blanques o albums.
rúbrica rúbrica

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica
  • fr  rubrique
  • en  rubric

<Homeopatia > Semiologia>

Definición
Encapçalament destacat tipogràficament que assenyala les diferents entrades d'un repertori i que correspon generalment a un símptoma o a una malaltia i inclou els remeis que els guareixen o produeixen.
rúbrica rúbrica

<Empresa > Comunicació empresarial>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rúbrica, n f
  • ca  mosca, n f sin. compl.
  • es  rúbrica
  • en  flourish
  • en  paraph

<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>

Definición
Traç o conjunt de traços que es posa en la signatura a més del nom.

Nota

  • Sovint se signa únicament amb una rúbrica.
rúbrica rúbrica

<Pedagogia. Ensenyament>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica, n f
  • fr  rubrique, n f
  • en  rubric, n

<Pedagogia. Ensenyament>

Definición
Instrument d'avaluació dels aprenentatges que consisteix en una matriu que permet objectivar el procés d'avaluació d'activitats concretes, perquè explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb la competència i, de l'altra, els diferents nivells d'assoliment segons els resultats, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació.

Nota

  • La rúbrica s'utilitza tant en l'ensenyament universitari com en el secundari i fins i tot en el primari i infantil.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica, n f

<Dret romà>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rúbrica, n f
  • es  rúbrica

<Dret notarial>

Definición
Traç o conjunt de traços que hom posa en la signatura a més del nom.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En un document privat n'hi ha prou que les parts interessades el signin i no és necessària la rúbrica, ja que amb la signatura n'hi ha prou per a confirmar, si és necessari, la identitat de la persona que ha firmat. En una escriptura o acta notarial, les parts interessades no han de rubricar el document per la mateixa raó i per la intervenció d'un notari o notària que els identifica. No obstant això, en un document públic notarial és fonamental que el notari o notària la inclogui. Els notaris, en el moment d'autoritzar una escriptura o una acta tenen l'obligació de signar, firmar i rubricar. Efectivament, l'article 196 del Reglament notarial, en el paràgraf segon, determina que «el notari, a continuació de les firmes dels atorgants i testimonis, autoritza l'escriptura i, en general els instruments públics, signant, firmant i rubricant; ha d'estampar al costat del signe el segell oficial de la seva notaria».
    En sentit formal, l'autorització és la part de l'escriptura o l'instrument públic notarial que comprèn: a) la doble afirmació del notari o notària de la veracitat del contingut de l'instrument públic i de l'acompliment dels requisits legals, i b) el signe, la firma i la rúbrica del notari o notària. No obstant això, la segona part de l'autorització, la més formal, és clau ja que constitueix l'expressió gràfica amb què el notari o notària assumeix la doble afirmació de veracitat i legalitat. I el mateix hom pot afirmar del signe, la firma i la rúbrica dels testimonis notarials. La rúbrica és, doncs, un dels elements formals que constitueixen l'autorització pel notari o notària d'una escriptura, acta o testimoni i té com a requisits fonamentals l'exigència que ha de ser sempre manuscrita i invariable.
    Pel que fa a l'exigència que ha de ser manuscrita, és comuna al signe, a la firma i a la rúbrica, ja que si bé l'article esmentat diu que «a cap notari se li concedeix autorització per a signar i firmar amb estampilla», també és una norma aplicable a la rúbrica, ja que forma part dels elements formals de l'autorització notarial i té com a finalitat evitar falsificacions i aconseguir el grau de seguretat més alt possible, ja que amb l'estudi grafològic del signe, la firma i la rúbrica es pot determinar si han estat estesos pel notari o notària o no.
    En la mateixa línia d'aconseguir la màxima seguretat possible hi ha també el requisit de la invariabilitat. A fi de poder comprovar si el signe, la firma i la rúbrica d'un notari o notària són autèntics, aquests per regla general no poden variar una vegada han estat triats pels notaris. Així ho estableix l'article 19 de la Llei del notariat (LN), segons el qual els notaris «[...] no poden variar d'ara endavant, sense autorització reial, la rúbrica ni el signe...», per bé que dels articles 19.3 de la LN i de l'article 36 del Reglament d'organització i règim del notariat se'n desprèn que la norma s'ha d'aplicar, per analogia, també a la signatura. Com a conseqüència, a cada col·legi notarial hi ha un llibre en el qual es registren el signe, la firma i la rúbrica dels notaris.
relleu doble relleu doble

<Indústria > Indústria tèxtil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  relleu doble, n m
  • es  relieve doble
  • fr  jacquard relief double à envers rayé
  • fr  tricot cloqué double à envers rayé [BEL] sin. compl.
  • fr  tricot double relief à envers rayé [BEL] sin. compl.
  • en  double relief fabric
  • en  ripple fabric sin. compl.
  • cod  3.03.33

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definición
Teixit de punt per recollida de doble fontura, format per un nombre de malles (ISO/4921: 3.02.01) més gran per la cara del dret que per la cara del revés, que mostra un revés llis o un revés llistat.

Nota

  • L'efecte es produeix teixint amb totes les agulles de la cara del revés i amb les agulles seleccionades de la cara del dret a la primera passada; a la segona i tercera passada es teixeix solament amb les agulles de la cara del dret que no han treballat a la primera passada.
  • El relleu triple es produeix de la mateixa manera, però les agulles seleccionades de la cara del dret teixeixen a les passades segona, tercera i també quarta.
  • ≠ teixit atavellat (3.03.23)
  • ≠ relleu doble picat (3.03.34)
  • ≠ teixit jacquard atavellat (3.03.35)
relleu simple relleu simple

<Indústria > Indústria tèxtil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  relleu simple, n m
  • es  relieve simple
  • fr  jacquard relief simple à envers uni
  • fr  cloqué simple sin. compl.
  • en  single relief fabric
  • en  cloqué fabric sin. compl.
  • cod  3.03.32

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definición
Teixit de punt per recollida de doble fontura que mostra un revés llis i comprèn un nombre igual de malles (ISO/4921: 3.02.01) per la cara del dret i per la del revés.

Nota

  • L'efecte es produeix teixint amb totes les agulles de la cara del revés del teixit i amb les agulles seleccionades de la cara del dret a la primera passada; a la segona passada es teixeix solament amb les agulles de la cara del dret que no han treballat a la primera passada.