Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "farigola" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farigola mascle, n f
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca timó de platja, n m alt. sin.
- ca timó marí, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- nc Teucrium polium L. subsp. dunense Sennen
- nc Teucrium polium L. var. maritimum Alb. et Jah. sin. compl.
- nc Teucrium puechiae Greuter et Burdet sin. compl.
- nc Teucrium belion auct. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farigola meridional, n f
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó d'hivern, n m alt. sin.
- nc Thymus hyemalis Lange
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farigola meridional, n f
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó d'hivern, n m alt. sin.
- nc Thymus hyemalis Lange
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola borda, n f
- ca timó baleàric, n m sin. compl.
- ca farigola d'Eivissa, n f alt. sin.
- ca frígola bona, n f alt. sin.
- nc Satureja barceloi (Willk.) Pau
- nc Micromeria inodora (Desf.) Benth. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola borda, n f
- ca timó baleàric, n m sin. compl.
- ca farigola d'Eivissa, n f alt. sin.
- ca frígola bona, n f alt. sin.
- nc Satureja barceloi (Willk.) Pau
- nc Micromeria inodora (Desf.) Benth. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba dels gats, n f
- ca herba de l'epidèmia, n f sin. compl.
- ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca moraduix anglès, n m alt. sin.
- nc Teucrium marum L. subsp. spinescens (Porta) Valdés Berm.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba dels gats, n f
- ca herba de l'epidèmia, n f sin. compl.
- ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca moraduix anglès, n m alt. sin.
- nc Teucrium marum L. subsp. spinescens (Porta) Valdés Berm.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinzell, n m
- ca farigola borda, n f sin. compl.
- ca herba soldadora, n f sin. compl.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca pinzellets, n m alt. sin.
- ca pinzells, n m pl alt. sin.
- ca pinzeli, n m var. ling.
- nc Staehelina dubia L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
