Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca frígola, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó d'estiu, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca fríula, n f var. ling.
nc Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. et O. Bolòs

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca farigola, n f
ca timó, n m
es tomillo
fr farigoule
fr thym
en thyme
nc Thymus vulgaris

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca farigola, n f
ca estremuncell, n m sin. compl.
ca frígola, n f sin. compl.
ca tem, n m sin. compl.
ca timó, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca tomell, n m sin. compl.
es tomillo
fr thym
en thyme
nc Thymus vulgaris

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Mata policàrpica de fulla persistent, de la família de les labiades, molt aromàtica, que es troba en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental, molt comuna a les comarques de ponent del Principat. És una planta remeiera per excel·lència i forneix una essència rica en timol. Les summitats florides, que es cullen a l'abril o al maig, en infusió tenen virtuts tòniques i han estat emprades contra les afeccions respiratòries i digestives. En aplicació tòpica, en decocció, tenen propietats antisèptiques i han estat emprades contra els dolors reumàtics, la conjuntivitis i diverses malalties de la pell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba d'olives, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de salar olives, n f alt. sin.
ca morquera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó reial, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca frigola, n f var. ling.
ca gerovina, n f var. ling.
ca saboritja, n f var. ling.
ca sajòlida, n f var. ling.
ca sajolina, n f var. ling.
ca sajorida, n f var. ling.
ca sajulida, n f var. ling.
ca saldorija, n f var. ling.
ca sarjolida, n f var. ling.
ca sejolia, n f var. ling.
ca sejolida, n f var. ling.
ca sejolina, n f var. ling.
ca sejoliva, n f var. ling.
ca serjoliva, n f var. ling.
ca sorjoliva, n f var. ling.
ca timó real, n m var. ling.
nc Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
nc Satureja obovata Lag. sin. compl.
nc Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba d'olives, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de salar olives, n f alt. sin.
ca morquera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó reial, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca frigola, n f var. ling.
ca gerovina, n f var. ling.
ca saboritja, n f var. ling.
ca sajòlida, n f var. ling.
ca sajolina, n f var. ling.
ca sajorida, n f var. ling.
ca sajulida, n f var. ling.
ca saldorija, n f var. ling.
ca sarjolida, n f var. ling.
ca sejolia, n f var. ling.
ca sejolida, n f var. ling.
ca sejolina, n f var. ling.
ca sejoliva, n f var. ling.
ca serjoliva, n f var. ling.
ca sorjoliva, n f var. ling.
ca timó real, n m var. ling.
nc Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
nc Satureja obovata Lag. sin. compl.
nc Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba del bàlsam, n f
ca timonet, n m sin. compl.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de bàlsam, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca te d'espiga, n m alt. sin.
ca te de bosc, n m alt. sin.
ca te de botja, n m alt. sin.
ca te de Galba, n m alt. sin.
ca te de la muntanya, n m alt. sin.
ca te de la serra, n m alt. sin.
ca te de la vall de Galba, n m alt. sin.
ca te de matxo, n m alt. sin.
ca te de muntanya, n m alt. sin.
ca te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
ca te de port, n m alt. sin.
ca te de roc, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca te de Sant Joan, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te salvatge, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
ca te de Galva, n m var. ling.
ca tè de roca, n m var. ling.
nc Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba del bàlsam, n f
ca timonet, n m sin. compl.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de bàlsam, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca te d'espiga, n m alt. sin.
ca te de bosc, n m alt. sin.
ca te de botja, n m alt. sin.
ca te de Galba, n m alt. sin.
ca te de la muntanya, n m alt. sin.
ca te de la serra, n m alt. sin.
ca te de la vall de Galba, n m alt. sin.
ca te de matxo, n m alt. sin.
ca te de muntanya, n m alt. sin.
ca te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
ca te de port, n m alt. sin.
ca te de roc, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca te de Sant Joan, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te salvatge, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
ca te de Galva, n m var. ling.
ca tè de roca, n m var. ling.
nc Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pebrella, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca pebrerola, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó pebrella, n m alt. sin.
ca febrella, n f var. ling.
ca pebrerella, n f var. ling.
ca pebrinella, n f var. ling.
nc Thymus piperella L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "farigola" dentro de todas las áreas temáticas

Definición