Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "feblesa" dentro de todas las áreas temáticas

èczema asteatòtic dels vells èczema asteatòtic dels vells

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema asteatòtic dels vells, n m
  • ca  èczema craquelé, n m sin. compl.
  • ca  èczema de la vellesa, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemal, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemalis, n m sin. compl.
  • ca  èczema xeròtic, n m sin. compl.
  • ca  eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
  • ca  pell seca hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemalis, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja senil, n f sin. compl.
  • ca  xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definición
Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.
afermar-se afermar-se

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  afermar-se, v intr pron
  • ca  adquirir fermesa, v intr sin. compl.
  • es  adquirir firmeza
  • es  afirmarse
  • fr  s'affermir
  • en  strengthen, to

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
aristolòquia rodona aristolòquia rodona

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia rodona, n f
  • ca  caputxes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabassa pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta borda, n f alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassina pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbassó pudent, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les gotes, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  llengua rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gouda, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia rotunda L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

aristolòquia rodona aristolòquia rodona

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia rodona, n f
  • ca  caputxes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabassa pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta borda, n f alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassina pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbassó pudent, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les gotes, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  llengua rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gouda, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia rotunda L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bellesa, n f
  • es  belleza
  • en  beauty
  • de  Schönheit

<Filosofia>

bellesa bellesa

<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bellesa, n f
  • es  belleza
  • es  fondo
  • fr  beauté
  • en  beauty
  • en  bottomness
  • sbl  B'

<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>

Definición
Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.

Nota

  • El nombre quàntic bellesa té un valor -1 per al quark b, +1 per a l'antiquark corresponent i 0 per als altres quarks.
  • Només es conserva en les interaccions forta i electromagnètica.
bellesa bellesa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bellesa, n f
  • es  belleza
  • fr  beauté

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Conformació natural adequada d'un animal que li fa tenir un bon rendiment productiu o molta capacitat per al treball.
bellesa bellesa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bellesa, n f
  • es  belleza
  • fr  beauté

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Conformació natural adequada d'un animal que li fa tenir un bon rendiment productiu o molta capacitat per al treball.