Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca femella sisavada, n f
es tuerca hexagonal
fr écrou à six pans
fr écrou hexagonal
en hexagonal nut

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa>

Definición

Femella en forma de prisma hexagonal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca femella sisavada, n f
es tuerca hexagonal, n f
fr écrou à six pans, n m
fr écrou hexagonal, n m
en hexagonal nut, n
eu azkoin hexagonal, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenc bord, n m
ca fenerola menuda, n f alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melgó menut, n m alt. sin.
ca melguelló, n m alt. sin.
ca meligó, n m alt. sin.
ca meligó de la fulla estreta, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca fenarola menuda, n f var. ling.
ca melbó menut, n m var. ling.
nc Medicago lupulina L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenc bord, n m
ca fenerola menuda, n f alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melgó menut, n m alt. sin.
ca melguelló, n m alt. sin.
ca meligó, n m alt. sin.
ca meligó de la fulla estreta, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca fenarola menuda, n f var. ling.
ca melbó menut, n m var. ling.
nc Medicago lupulina L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca fenetrà, n m
oc fenetrà, n m

<Cereals > Producte elaborat>

Definición

Pastís típic de Tolosa d'origen romà, fet amb ametlles, llimones confitades i albercocs.

Nota

Aquest pastís es menja per la festa tradicional del Grand Fenetrà que se celebra a final de juny i principi de juliol.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

ca formatgera, n f
es encella, n f
fr égouttoir, n m
fr fromager, n m
en cheese-mould, n

<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>

Definición

Recipient de fusta o de terrissa, amb el fons proveït de forats, que servia antigament de motlle per a fer formatge.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca franel·la, n f
es franela

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definición

Teixit amb lligat de plana, lleuger i fi, de llana o bé de cotó que imita el seu aspecte i tacte.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca franel·la, n f
es franela
fr flanelle
en flannel

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca freixe de flor, n m
ca freixe, n m alt. sin.
ca freixe d'olor, n m alt. sin.
ca freixe de mont, n m alt. sin.
ca freixe femella, n m alt. sin.
ca freixe florit, n m alt. sin.
ca freixe orn, n m alt. sin.
ca freixe valencià, n m alt. sin.
ca fleitx, n m var. ling.
ca fleix, n m var. ling.
ca fleix de flor, n m var. ling.
ca fleix de mont, n m var. ling.
ca fleix florit, n m var. ling.
ca fleix valencià, n m var. ling.
ca fleixener, n m var. ling.
ca fleixer, n m var. ling.
ca fleixera, n f var. ling.
ca fletx, n m var. ling.
ca fletxera, n f var. ling.
ca fràssino, n m var. ling.
ca freix, n m var. ling.
ca freix de flor, n m var. ling.
nc Fraxinus ornus L.

<Botànica > oleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca freixe de flor, n m
ca freixe, n m alt. sin.
ca freixe d'olor, n m alt. sin.
ca freixe de mont, n m alt. sin.
ca freixe femella, n m alt. sin.
ca freixe florit, n m alt. sin.
ca freixe orn, n m alt. sin.
ca freixe valencià, n m alt. sin.
ca fleitx, n m var. ling.
ca fleix, n m var. ling.
ca fleix de flor, n m var. ling.
ca fleix de mont, n m var. ling.
ca fleix florit, n m var. ling.
ca fleix valencià, n m var. ling.
ca fleixener, n m var. ling.
ca fleixer, n m var. ling.
ca fleixera, n f var. ling.
ca fletx, n m var. ling.
ca fletxera, n f var. ling.
ca fràssino, n m var. ling.
ca freix, n m var. ling.
ca freix de flor, n m var. ling.
nc Fraxinus ornus L.

<Botànica > oleàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "fenella" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición