Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "festivar" dentro de todas las áreas temáticas
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fixar el preu just, v prep
- ca estimar, v tr sin. compl.
- es justipreciar
- fr estimer au juste prix
- fr évaluer
- fr fixer le prix
- en appraise, to
- en value, to
<Auditoria i comptabilitat > Finances > Valors>
Nota
- El verb fixar el preu just regeix habitualment la preposició de.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fixar el preu just, v tr
- ca estimar, v tr sin. compl.
- es justipreciar
- en appraise, to
- en value, to
<Economia i empresa>
Definición
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fixar el preu just
- ca estimar, v tr sin. compl.
- es estimar
- es justipreciar
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Ja han fixat el preu just de l'expropiació d'aquests terrenys.
Ex.: Han estimat el valor de les joies en tres mil euros.
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fuetejar, v tr
- ca fustigar, v tr sin. compl.
- es fustigar
- fr cravacher
- en whip, to
<Hípica>
Definición
Nota
- L'ús abusiu del fuet és penalitzat pel reglament.
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca fuetejar, v tr
- ca fustigar, v tr sin. compl.
- es fustigar
- fr cravacher
- en whip, to
<Esport > 12 Esports eqüestres>
Definición
Nota
- Una acció de fuetejar es considera falta si es realitza de manera abusiva.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca hidroa estival provocat pel sol
- en hydroa aestivale
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>
<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca hidroa vacciniforme de Bazin, n m
- ca hidroa estival, n m sin. compl.
- ca hidroa infantil d'Unna, n m sin. compl.
- ca hidroa vacciforme, n m sin. compl.
- ca prurigen de Hutchinson, n m sin. compl.
- ca prurigen estival de Hutchinson, n m sin. compl.
- ca prurigen infantil, n m sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Pediatria>
Definición
Nota
- La enominació prurigen estival de Hutchinson s'usava antigament.
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca llastar, v tr
- es estibar
- es lastrar
- fr arrimer
- en stow, to
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
Definición
Nota
- L'acció de llastar una embarcació s'ha de fer sense posar-ne en perill l'estabilitat.
