Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "festivar" dentro de todas las áreas temáticas

mestissar mestissar

<Antropologia > Antropologia física>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mestissar
  • es  mestizar
  • fr  métisser

<Antropologia > Antropologia física>

Definición
Encreuar individus de races diferents.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nap, n m
  • ca  nabera, n f sin. compl.
  • ca  nap (arrel), n m sin. compl.
  • ca  colza, n f alt. sin.
  • ca  nap blanc, n m alt. sin.
  • ca  nap de bestiar, n m alt. sin.
  • ca  nap de bou, n m alt. sin.
  • ca  napera, n f alt. sin.
  • ca  raves, n m pl alt. sin.
  • ca  ràvecs, n m pl var. ling.
  • nc  Brassica napus L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nap, n m
  • ca  nabera, n f sin. compl.
  • ca  nap (arrel), n m sin. compl.
  • ca  colza, n f alt. sin.
  • ca  nap blanc, n m alt. sin.
  • ca  nap de bestiar, n m alt. sin.
  • ca  nap de bou, n m alt. sin.
  • ca  napera, n f alt. sin.
  • ca  raves, n m pl alt. sin.
  • ca  ràvecs, n m pl var. ling.
  • nc  Brassica napus L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

ocell estival ocell estival

<Ciències de la vida > Ecologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell estival, n m
  • ca  estival, n m sin. compl.
  • es  ave estival, n f
  • fr  estivant, n m
  • en  summer visitor, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definición
Ocell migrador que habita en una zona geogràfica determinada durant l'època de reproducció i cria, i es desplaça a altres zones climàtiques més favorables per passar-hi l'hivern.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells estivals l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), el camallarga comú (Himantopus himantopus) i el falciot negre (Apus apus), totes tres relativament abundants a Catalunya.
ocell estival ocell estival

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell estival, n m
  • ca  estival, n m sin. compl.
  • es  ave estival, n f
  • fr  estivant, n m
  • en  summer visitor, n

<Zoologia > Ocells>

Definición
Ocell migrador que habita en una zona geogràfica determinada durant l'època de reproducció i cria, i es desplaça a altres zones climàtiques més favorables per passar-hi l'hivern.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells estivals l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), el camallarga comú (Himantopus himantopus) i el falciot negre (Apus apus), totes tres relativament abundants a Catalunya.
pal d'estovar pal d'estovar

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pal d'estovar, n m
  • es  palo de zurrar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Fulla d'acer rodona amb un peu de fusta, utilitzada per a estovar les pells.

Nota

  • L'estovador aguantava la pell amb les mans i feia la força amb el genoll.
picot dorsiblanc picot dorsiblanc

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  picot dorsiblanc, n m
  • es  pito dorsiblanco
  • fr  pic de Goa
  • en  white-naped woodpecker
  • de  Goldschulterspecht
  • nc  Chrysocolaptes festivus

<32.09 Ocells > Piciformes > Pícids>

picot dorsiblanc picot dorsiblanc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  picot dorsiblanc, n m
  • es  pito dorsiblanco
  • fr  pic de Goa
  • en  white-naped woodpecker
  • de  Goldschulterspecht
  • nc  Chrysocolaptes festivus

<32.09 Ocells > Piciformes > Pícids>

post de fleca post de fleca

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  post de fleca, n m
  • ca  post d'estovar, n m sin. compl.
  • ca  post de fènyer, n m sin. compl.
  • ca  post de pastar, n f sin. compl.

<Utillatge de cuina>

Definición
Post d'un pam d'amplada sobre la qual es pasta, es deixa reposar el pa, etc.
prova de flexió de tronc d'assegut prova de flexió de tronc d'assegut

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  prova de flexió de tronc d'assegut, n f
  • es  prueba de sentarse y estirar, n f
  • es  prueba de sit and reach, n f
  • fr  test de flexion du tronc, n m
  • en  sit and reach test, n
  • en  sit and reach trunk flexion test, n
  • en  trunk flexion test, n

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Definición
Prova de flexibilitat en la qual la persona s'asseu amb l'esquena recta i les cames estirades i doblega tant com pot el tronc cap endavant tot estirant també els braços.