Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "finestra" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

babord babord

<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  babord, n m
  • es  babor, n m
  • fr  bâbord, n m
  • it  babordo, n m
  • it  sinistra, n f
  • en  port, n

<Copa Amèrica > Velers > Parts del buc>

Definición
Costat esquerre del buc d'una embarcació mirant de popa a proa.

Nota

  • Babord s'oposa a estribord, que és el costat dret.
baladre baladre

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
botja d'escompissos botja d'escompissos

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escompissos, n f
  • ca  botja de fer escompissos, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta biflora, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • nc  Genista biflora (Desf.) DC.
  • nc  Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heywood sin. compl.
  • nc  Cytisus fontanesii Spach ex Ball sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb les denominacions botja d'escompissos i botja de fer escompissos, MASCLANS indica que escompís és l'"escombra usada a les eres quan es baten les garbes".
botja d'escompissos botja d'escompissos

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escompissos, n f
  • ca  botja de fer escompissos, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta biflora, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • nc  Genista biflora (Desf.) DC.
  • nc  Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heywood sin. compl.
  • nc  Cytisus fontanesii Spach ex Ball sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb les denominacions botja d'escompissos i botja de fer escompissos, MASCLANS indica que escompís és l'"escombra usada a les eres quan es baten les garbes".
candelers candelers

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelers, n m pl
  • ca  bordoi, n m alt. sin.
  • ca  efedra, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  raïm de mar, n m alt. sin.
  • ca  trompera, n f alt. sin.
  • ca  trompera fràgil, n f alt. sin.
  • ca  èfedra, n f var. ling.
  • ca  ginestra borda, n f var. ling.
  • nc  Ephedra fragilis Desf. subsp. fragilis

<Botànica > efedràcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelers, n m pl
  • ca  bordoi, n m alt. sin.
  • ca  efedra, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  raïm de mar, n m alt. sin.
  • ca  trompera, n f alt. sin.
  • ca  trompera fràgil, n f alt. sin.
  • ca  èfedra, n f var. ling.
  • ca  ginestra borda, n f var. ling.
  • nc  Ephedra fragilis Desf. subsp. fragilis

<Botànica > efedràcies>

carolina junciforme carolina junciforme

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carolina junciforme, n f
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la júncia, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ungles de canari, n f pl alt. sin.
  • nc  Coronilla juncea L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>