Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lingala
  • ar  لينغالا
  • cy  Lingala
  • cy  Bangala sin. compl.
  • cy  Bobangi sin. compl.
  • de  Lingala
  • de  Bangala sin. compl.
  • de  Bobangi sin. compl.
  • en  Lingala
  • en  Bangala sin. compl.
  • en  Bobangi sin. compl.
  • en  Ngala sin. compl.
  • es  lingala
  • es  bangala sin. compl.
  • es  bobangi sin. compl.
  • eu  lingalera
  • eu  bangala sin. compl.
  • eu  bobangi sin. compl.
  • fr  lingala
  • fr  bangala sin. compl.
  • fr  bobangi sin. compl.
  • gl  lingala
  • gl  bangala sin. compl.
  • gl  bobangi sin. compl.
  • gn  lingala
  • gn  vangala sin. compl.
  • gn  vovangi sin. compl.
  • it  lingala
  • it  bangala sin. compl.
  • it  bobangi sin. compl.
  • it  mangala sin. compl.
  • ja  リンガラ語
  • nl  Lingala
  • nl  Bangala sin. compl.
  • nl  Bobangi sin. compl.
  • pt  lingala
  • pt  bangala sin. compl.
  • pt  bobangi sin. compl.
  • ru  Лингала
  • ru  Нгала sin. compl.
  • ru  Бобанги sin. compl.
  • ru  Бангала sin. compl.
  • ru  Мангала sin. compl.
  • zh  林加拉语
  • zh  布班基语、班加拉语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>

Definición
El cas del lingala és realment singular (potser comparable al del suahili), ja que es tracta de la llengua d'un poble de poc més de 300.000 individus parlada com a segona llengua per més de vuit milions de persones, les quals l'empren com a llengua franca (especialment en les relacions comercials) al Congo i al nord-oest de la República Democràtica del Congo.

La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.

Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.

El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.