disàrtria
disàrtria
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca disàrtria, n f
- ca dislàlia orgànica, n f sin. compl.
- es disartria, n f
- es dislalia orgánica, n f
- en dysarthria, n
- en organic dyslalia, n
<Afàsies>
Definición
Trastorn de l'expressió verbal provocat per una alteració del control muscular dels mecanismes de la parla originat per lesions al sistema nerviós central o per malalties dels nervis o músculs de la llengua, faringe i laringe.
