dissonància

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. GRUP DE RECERCA EN TECNOLOGIA MUSICAL. Diccionari de les tecnologies del so i de la música [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/161/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Grup de Receca en Tecnologia Musical o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca dissonància, n f
es disonancia
en dissonance

<Tecnologies del so i de la música > Psicoacústica>

Definición

Qualitat de dos o més sons simultanis que produeix una sensació inharmoniosa o poc agradable a l'orella a causa de la proximitat freqüencial de dos components espectrals en un so complex o en una combinació de notes.

Nota

La dissonància és màxima quan la distància entre els sons és del 25 % de l'amplada de la banda crítica per a la freqüència o component inferior.