Pescar amb una tècnica en la qual la barca surt de nit a calar l'art, la qual barca porta l'ormeig a bord. A cada banda de l'art duu lligades un nombre de sirgues o llibants, de llargada variable, segons sigui distant el lloc escollit per a llençar l'art. El cap d'una de les dues cordes queda en terra, i la barca, tant com va allunyant-se de la costa la va amollant, de manera que sempre resta estesa una corda entre terra i la barca. Quan ja està deixada anar tota la corda, la barca fa una cenyida, tot tirant l'art en mar, i després emprèn el retorn cap a la platja, tot deixant anar la corda que va lligada a l'altra banda de l'art, i deixa també el seu cap en terra, quan hi arriba, de manera que els dos caps de cada una de les dues bandes de l'art resten en terra per poder-los cobrar. En la maniobra prenen part dues embarcacions: la d'ormeig i el foc. Aquesta segona va seguint a la que ha de calar l'art, i de seguida que aquest és a l'aigua, es posa en mig de les goles de l'art, i encén el llum, a l'objecte d'atreure el peix amb la claror. Quan el patró del foc creu que ja ha reunit prou peix i que cal engolar-lo o fer-lo entrar en l'art, fa sogall als de en terra, que ja esperen el moment, i aquests comencen a cobrar l'art. Quan el foc creu que ja tot el peix està engolat, apaga el llum i se'n va bo i deixant el peix a les fosques i embolicat entre les malles de l'art.