Nota

• Àmbit: Espanya
• La permuta és regulada tant pel Codi civil espanyol (CC) com pel Codi civil català (CCCat). En aquest sentit, l'article 1538 del CC defineix la permuta com aquell contracte principal, consensual, bilateral, onerós, commutatiu i translatiu del domini en què dues persones s'obliguen a transferir-se mútuament el domini d'una o diverses coses, que en el moment d'efectuar la permuta pertanyien a cadascuna d'elles. A diferència del contracte de compravenda, en la permuta no hi ha cap preu, sinó un intercanvi de béns o de drets.
  Així mateix, existeix la permuta de cosa futura, possibilitat que ha estat recollida pel Tribunal Suprem i que la jurisprudència defineix com un contracte atípic. Aquesta permuta de futur té una rellevància especial en els casos de permuta d'un solar a canvi de pisos o locals que s'hi hagin de construir en el futur.
  En relació amb les característiques de la permuta, esmentades més amunt, aquest tipus de contracte és consensual -com es desprèn de l'article 1258 del CC-, es perfecciona amb el consentiment de les parts i és de caràcter onerós, ja que cadascuna de les parts aspira a procurar-se una compensació. També es defineix com un contracte bilateral o sinal·lagmàtic, perquè sorgeixen obligacions recíproques per a les dues parts, i translatiu del domini pel fet que serveix de títol per a transmetre la propietat del bé o dret de què es tracti.
  L'article 1539 del CC disposa que: «Si un dels contractants ha rebut la cosa que se li va prometre en permuta, i acredita que no era pròpia del qui la hi va donar, no pot ser obligat a lliurar la que ell va oferir en canvi, i compleix tornant la que va rebre». Això significa que el permutant que ha rebut la cosa o bé no l'ha rebut encara de l'altre permutant i acredita que no és propietat d'aquest últim, disposa de la facultat de resolució del contracte i, en conseqüència, no ha de lliurar la cosa que havia de transmetre a l'altre, i, en cas d'haver-la-hi lliurat, en pot exigir la devolució.
  Ha quedat clar que els permutants tenen l'obligació entre ells de lliurament i de sanejament, encara que la permuta té una regulació específica del sanejament per evicció. En aquest sentit, l'article 1540 del CC exposa que: «Qui perd per evicció la cosa rebuda en permuta pot optar entre recuperar la que va donar en canvi o reclamar la indemnització de danys i perjudicis […]». Per tant, en cas d'evicció, el permutant que n'ha resultat perjudicat té dues opcions. En primer lloc, pot exigir la resolució del contracte i recuperar allò que va donar en canvi, com determina l'article 1540 del CC ja esmentat, però només en els casos en què si la cosa que va lliurar segueix en poder de l'altre permutant, i, per tant, si es troba en mans d'un tercer, ja no pot exigir aquesta devolució. L'altra opció, enunciada en el mateix article, fa referència a la indemnització de danys i perjudicis. Aquesta permet que el permutant que ha perdut la cosa rebuda per evicció, i no estigui interessat en la primera opció esmentada, pot reclamar una indemnització pels danys i perjudicis causats. L'import d'aquesta indemnització és el valor (en el moment actual) i les despeses derivades del contracte de permuta i del procés d'evicció.
  En el CCCat la permuta és regulada pels articles 621-56 i 621-57. L'article 621-56 la defineix com «el contracte pel qual cada part s'obliga a lliurar a l'altra un bé conforme al contracte i a transmetre'n la titularitat, sia del dret de propietat o dels altres drets patrimonials, segons la seva naturalesa», i afegeix que «en el cas que una de les prestacions consisteixi en béns i diners, el contracte es qualifica de permuta si el valor dels béns és igual o superior a l'import dels diners». I l'article 621-57, que tracta del règim jurídic aplicable, estableix que «Les normes de la compravenda s'apliquen a la permuta en allò que hi siguin compatibles, i cada part es considera comprador respecte als béns que ha de rebre i venedor respecte als béns que ha de lliurar».