bé de domini públic

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bé de domini públic, n m
ca bé demanial, n m sin. compl.
es bien de dominio público
es bien demanial

Definición

Bé que pertany a una entitat pública i és destinat directament al compliment d'un fi públic propi del seu titular.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Els béns de domini públic s'oposen als béns patrimonials, que, tot i que són titularitat de l'Administració, no estan afectats per cap ús ni servei públic.
A causa de l'afectació que tenen i de la finalitat pública que compleixen els béns de domini públic, l'ordenament jurídic els protegeix amb certes prerrogatives. Per exemple, estan exclosos del tràfic jurídic, ja que són inalienables, és a dir, no es poden transferir. També són inembargables i imprescriptibles, perquè no poden ser adquirits per usucapió. De fet, l'Administració els pot recuperar en qualsevol moment en cas que en sigui desposseïda.
Quant a l'ús que se'n pot fer, cal distingir entre un ús comú general, és a dir, lliure i gratuït; un ús comú especial, en què és necessària una autorització administrativa per a poder-ne gaudir, i un ús privatiu, en què cal obtenir una concessió administrativa.
L'Administració té la facultat de desafectar el bé de domini públic perquè pugui formar part del tràfic jurídic.
V. t.: bé comunal n m