camarlenc
camarlenc
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca camarlenc, n m
- es camarlengo
<Història del dret>
Definición
Oficial palatí de la Corona d'Aragó responsable dels serveis domèstics del monarca.
Nota
- Àmbit: Països Catalans
- (Del llatí medieval camerlingus, pres del franc kamerling, 'adjunt a la cambra del sobirà'.)
-
Segons les Ordinacions de Pere el Cerimoniós, promulgades el 1344, el camarlenc havia de vetllar per la seguretat del sobirà i proveir i tenir cura del vestuari i de l'armeria d'aquest, com també custodiar-ne el segell secret. El camarlenc formava part del Consell reial i, com a cap de la cambra del rei, era la persona encarregada de dirigir-ne el personal (cambrers, físics, apotecari, posader, escrivans, entre altres), i únicament era supeditat a l'autoritat del majordom.
Durant el segle XV, el càrrec de camarlenc es vinculà al llinatge ribagorçà dels Espés, i un dels membres d'aquest, Ramon d'Espés, obtingué de Ferran II la dignitat de gran camarlenc d'Aragó. Aquest títol passà a la casa comtal de Sástago el 1515, mitjançant l'enllaç matrimonial d'Anna, filla i hereva de Ramon d'Espés, amb Balasc d'Alagó, primer comte de Sástago.
