Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camarlenc, n m
  • es  camarlengo

<Història del dret>

Definición
Oficial palatí de la Corona d'Aragó responsable dels serveis domèstics del monarca.

Nota

  • Àmbit: Països Catalans
  • (Del llatí medieval camerlingus, pres del franc kamerling, 'adjunt a la cambra del sobirà'.)
  • Segons les Ordinacions de Pere el Cerimoniós, promulgades el 1344, el camarlenc havia de vetllar per la seguretat del sobirà i proveir i tenir cura del vestuari i de l'armeria d'aquest, com també custodiar-ne el segell secret. El camarlenc formava part del Consell reial i, com a cap de la cambra del rei, era la persona encarregada de dirigir-ne el personal (cambrers, físics, apotecari, posader, escrivans, entre altres), i únicament era supeditat a l'autoritat del majordom.
    Durant el segle XV, el càrrec de camarlenc es vinculà al llinatge ribagorçà dels Espés, i un dels membres d'aquest, Ramon d'Espés, obtingué de Ferran II la dignitat de gran camarlenc d'Aragó. Aquest títol passà a la casa comtal de Sástago el 1515, mitjançant l'enllaç matrimonial d'Anna, filla i hereva de Ramon d'Espés, amb Balasc d'Alagó, primer comte de Sástago.