Nota

• Àmbit: Espanya
• Comet un delicte contra la Hisenda pública la persona que, estant obligada per llei tributària a portar comptabilitat mercantil i llibres o registres fiscals, incompleix absolutament aquesta obligació en règim d'estimació directa de bases tributàries; que porta comptabilitats diferents que, referides a una mateixa activitat i exercici econòmic, oculten o simulen la situació de l'empresa; que no anota en els llibres obligatoris negocis, actes, operacions o, en general, transaccions econòmiques; que els anota amb xifres diferents de les vertaderes, o bé practica en els llibres obligatoris anotacions comptables fictícies. En aquests tres darrers casos, és necessari que, sense compensació aritmètica entre ells, la quantia, en més o menys grau, dels càrrecs o abonaments omesos o falsejats passi dels 240.000 euros per cada exercici econòmic.
  Aquest delicte és tipificat en l'article 310 del Codi penal (CP), i segons la doctrina el que es vol castigar és la falta de cooperació i lleialtat per part del contribuent que incompleix les seves obligacions tributàries i dificulta el desenvolupament correcte de la recaptació tributària. És un delicte dolós, ja que no s'estableix la seva comissió per imprudència, i pot ser comès tant per una persona física com per una persona jurídica (art. 310 bis CP). Arran de la Llei orgànica 7/2012, del 27 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social, de l'Estat, s'estableix la regularització tributària, sempre que es compleixin els requisits que la llei estableix com a excusa absolutòria.