Nota

• Àmbit: Espanya
• Les demarcacions judicials s'estableixen mitjançant la llei, i participen en el procés les comunitats autònomes, que fan la proposta al govern i al Consell General del Poder Judicial, que emet l'informe corresponent. La Llei 38/1988, del 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial, de l'Estat, uneix aquests dos conceptes per a determinar la divisió judicial i establir els diversos òrgans judicials a tot l'Estat espanyol, perquè, tal com s'exposa en el preàmbul, d'acord amb els principis d'independència, plenitud i unitat de la jurisdicció, garantia i imperi de la llei «es compleix el que mana la disposició primera de la Llei orgànica del poder judicial pel que fa a la regulació legislativa de la demarcació i planta judicial». Aquesta Llei, en establir la divisió territorial, no planteja problemes en les esferes autonòmica, provincial o municipal perquè es limita a ratificar l'àmbit territorial que resulta de les circumscripcions ja determinades en l'àmbit politicoadministratiu. L'objectiu que persegueix és redefinir els partits judicials servits pels jutjats de primera instància i instrucció i respectar la competència de les comunitats autònomes per a fixar-ne la capitalitat.
  D'acord amb l'article 24 de la Constitució espanyola, que estableix la tutela dels jutges i tribunals dels drets i interessos legítims dels ciutadans, aquesta Llei garanteix, d'una banda, l'accés fàcil dels ciutadans als jutjats i, de l'altra, evita una dispersió excessiva dels mitjans personals i materials. En aquest sentit, determina el model de partit en una circumscripció d'un mínim de cinquanta mil habitants i d'una superfície de 700 a 1.000 km². S'estima que el nombre ideal d'habitants per a cada jutjat és de vint-i-cinc mil i per això es considera que els partits, tant com es pugui, han d'estar dotats d'un nombre mínim de dos jutjats de primera instància i instrucció.A grans trets, la demarcació judicial estableix les circumscripcions territorials següents: a) el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els jutjats centrals d'instrucció i els jutjats centrals penals tenen jurisdicció a tot l'Estat espanyol; b) els jutjats superiors de justícia tenen jurisdicció en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma respectiva; c) les audiències provincials, els jutjats penals, els contenciosos administratius, els socials, els de vigilància penitenciària i els de menors, tenen jurisdicció en l'àmbit territorial de la província corresponent; d) els jutjats de primera instància o instrucció tenen jurisdicció en l'àmbit territorial del seu partit, i e) els jutjats de pau tenen jurisdicció en el terme del municipi del qual prenen el nom. En cadascun d'aquests apartats, la Llei assenyala algunes limitacions (art. 2 al 6).
  La seu dels òrgans judicials i la composició de la planta dels diferents tribunals són detallades en els articles 6 al 19 i els apèndixs corresponents. Tot i així el Govern pot modificar el nombre i la composició dels òrgans establerts per la Llei amb la creació de seccions i jutjats, sense alterar la demarcació, després d'escoltar el Consell General del Poder Judicial i, si escau, la comunitat autònoma afectada (art. 20).
  Igualment, la Llei concreta en el títol III les disposicions orgàniques per a l'efectivitat de la planta judicial dels tribunals esmentats, l'ordre processal per tal que siguin efectius i les mesures economicofinanceres perquè siguin implantats i siguin sostenibles.
• V. t.: planta judicial n f