Nota

• Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  
  ('dret no escrit')
  
  ('costum de la terra')
• Ex.: El dret consuetudinari és una de les fonts del dret.
• El dret consuetudinari és la font primerenca del dret, que neix en societats poc evolucionades en les quals encara no s'ha consolidat, o bé ha desaparegut, un poder polític únic, unitari i fort. Rep l'impuls de la comunitat mitjançant els mecanismes de l'habitud i la reiteració dels costums jurídics. El dret consuetudinari s'expressa, d'una banda, en el dret senyorial, que integra també els mals usos o abusos que cometien els poderosos i, d'altra banda, en el dret municipal o conjunt d'usos, costums i normes que emanaven des del mateix municipi o de la comunitat humana que ha de regular les seves primeres regles de convivència. En la major part de casos es manifesta, per escrit, en les anomenades cartes de poblament, o bé en altres privilegis reials i senyorials, resolucions arbitrals, sentències judicials, com també en preceptes consuetudinaris i escrits recollits en textos oficials.
  La força del dret consuetudinari ja és reconeguda en el codi per excel·lència del dret català, els Usatges de Barcelona. Un exemple es troba en l'usatge Unaqueque gens, que reconeix que els costums propis de qualsevol comunitat, pel que fa a l'aplicació i la vigència, són equiparats als Usatges. La màxima expressió del reconeixement, aplicació i vigència del dret consuetudinari a Catalunya arribà entre finals del segle XII i principis del segle XIII, quan van començar a aparèixer les primeres col·leccions d'usos i costums de diverses viles i llocs, amb l'objectiu de fixar el dret de la comunitat. Els principals requisits eren l'ús repetitiu i generalitzat de les normes i la consciència social de llur obligatorietat. El dret consuetudinari va actuar com a dret supletori de la llei i, en relació amb aquesta, el costum podia ser praeter legem (en absència de la llei), i també podia ser contra legem i secundum legem.
• V. t.: consuetuds n m pl