Nota

• Àmbit: Països Catalans
• A la Corona d'Aragó, durant l'edat mitjana, a més de la moneda pròpia de cada regne, també eren monedes de curs general les emissions de florins d'or efectuades a qualsevol de les seques autoritzades de la Corona: Barcelona, Mallorca, Perpinyà, València i Saragossa.
  1. MONEDA BARCELONESA O BARCELONÈS. Moneda de curs general a Catalunya, fabricada a Barcelona o, ocasionalment, en una altra seca. A Barcelona, el control de la fabricació de la moneda corresponia al rei o al Consell de Cent barceloní. Inicialment, el rei es reservava totes les decisions referents a la moneda d'or i, exclusivament, la potestat d'autoritzar la creació o la modificació de la moneda d'argent i de billó. Amb el temps, el control de la fabricació de la moneda d'or també passà al Consell de Cent i, puntualment, a la Generalitat, però els reis sempre van mantenir la regalia de poder aprovar o denegar la modificació de les característiques de qualsevol moneda de curs general.
  A part de les emissions de Barcelona, també eren considerades monedes de curs general les emissions de croats o rals d'argent, entre 1415 i 1520, i de principats o ducats d'or, entre 1493 i 1531, fetes a Perpinyà. En canvi, les emissions de moneda de billó de Perpinyà eren vàlides, només, als comtats del Rosselló i la Cerdanya, per tant, eren moneda local.
  2. MONEDA AGRAMUNTESA O AGRAMUNTESA. Moneda de curs general al comtat d'Urgell entre els segles XII i XV, fabricada principalment a Agramunt.
  3. MONEDA JAQUESA O JAQUÈS. Moneda de curs general del Regne d'Aragó des del segle X fins als decrets de Nova Planta de Felip V, fabricada inicialment a Jaca i, posteriorment, a d'altres llocs com ara Montsó, Sarinyena i, sobretot, Saragossa. Els diners menuts aragonesos dels segles XVI i XVII eren anomenats, popularment, diners de doble creu i arribaren a circular abundantment a la meitat occidental de Catalunya, sobretot coincidint amb èpoques de dificultats de la moneda barcelonesa.
  De fet, la moneda jaquesa va tenir curs oficial a la ciutat de Lleida fins al segle XV, tot i que des de 1350 ja compartia l'oficialitat amb la moneda barcelonesa. També va tenir curs oficial a la Terra Alta i a la castlania d'Amposta fins a finals del segle XVI. Al comtat d'Urgell, la moneda jaquesa tingué un curs oficiós junt amb la moneda agramuntesa pròpia, entre els segles XII i XV.
  4. MONEDA MALLORQUINA. Moneda de curs general només al regne de Mallorca, però no pas als comtats del Rosselló i la Cerdanya. La moneda mallorquina, fabricada a la ciutat de Mallorca des del 1300, compartia l'oficialitat amb les emissions pròpies d'Eivissa i Menorca, limitades a la moneda menuda.
  5. MONEDA VALENCIANA. Moneda de curs general del Regne de València, creada per Jaume I, el 1246, i tingué curs oficial fins als decrets de Nova Planta de Felip V. Els diners menuts valencians dels segles XVI i XVII eren anomenats, popularment, ramallets, i tingueren molta circulació a la meitat sud de Catalunya, sobretot coincidint amb èpoques de dificultats de la moneda barcelonesa.
  6. MONEDA MELGORESA O MELGORÈS. Als segles XII i XIII, moneda de billó fabricada, primer, pels bisbes de Magalona i els comtes de Melguell i, finalment, pels senyors de Montpeller, que assolí una àmplia acceptació circulatòria per tot Catalunya.
  7. MONEDA MORLANA O MORLÀ. Als segles XII-XIV, moneda de billó encunyada pels vescomtes de Bearn, primer a la seca de Morlàs i, finalment, a Pau, que fou ben acceptada en la circulació monetària de la Catalunya nord-occidental.
  8. MONEDA CASTELLANA O CASTELLÀ. Moneda de curs general al Regne de Castella. A Catalunya, la circulació de moneda castellana de billó o aram fou inexistent abans de la imposició del 1718. Per contra, la moneda castellana d'or i d'argent dels segles XVI i XVII esdevingué una moneda mercaderia molt corrent per a les grans transaccions i, fins i tot, fou objecte d'encunyacions puntuals, a Barcelona, de dobles rals d'argent i escuts d'or.
• V. t.: ardit n m
• V. t.: croat n m
• V. t.: diner n m
• V. t.: ducat n m
• V. t.: escut n m
• V. t.: florí n m
• V. t.: maravedís n m
• V. t.: morabatí n m
• V. t.: peça n f
• V. t.: pesseta n f
• V. t.: quarto n m
• V. t.: ral n m
• V. t.: sisè n m
• V. t.: unça n f
• V. t.: xavalla n f
• V. t.: xavo n m