pellofa
pellofa
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pellofa, n f
- es pichol
- es tanto de coro
<Numismàtica>
Definición
Peça de metall emprada per a pagar determinats serveis en l'àmbit eclesiàstic, que després era canviada per numerari de curs general.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La missió de la pellofa era substituir les monedes civils en totes les operacions de control i distribució d'emoluments dins l'àmbit de la funció eclesiàstica. Així, els capellans cobraven el salari en pellofes després de cada ofici realitzat, i a finals de mes, bescanviaven el total de pellofes per moneda de curs legal. D'aquesta manera, s'evitava la circulació poc apropiada de diners dins les esglésies i hom s'assegurava un major control del nombre d'oficis en els quals actuava cada membre de la comunitat. Aquest control era sobretot recomanable per al compliment efectiu dels beneficis erigits per les autoritats eclesiàstiques a títol vitalici. Les pellofes també podien servien per a donar almoina als pobres.
S'ha documentat que, en algun moment, les pellofes eclesiàstiques van transcendir el seu curs restringit i arribaren a actuar com a veritable moneda local substitutòria, malgrat que aquesta activitat era normalment prohibida i penada. Tot i que hom convé que les pellofes més antigues eren fabricades amb plom, acostumen a ser peces de llautó o, menys habitualment, de llauna, empremtades per una sola cara.
