Nota

• Àmbit: Catalunya
• Actualment, els règims econòmics matrimonials són regulats pel capítol II del títol III del llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat).
  Hi ha diferents tipus de règims econòmics matrimonials. En primer lloc, si es té en compte l'origen o font de producció, es poden distingir els règims de caràcter convencional o pactat, i d'altres règims de caràcter legal. En segon lloc, si es té en compte la forma d'organitzar i distribuir la titularitat de les masses patrimonials, es poden distingir el règim de comunitat de béns -en què els guanys obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges i els béns als quals confereixin aquest caràcter esdevenen comuns (art. 232-30)-; el règim de separació de béns -en què cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure disposició de tots els seus béns, amb els límits que estableix la Llei (art. 232-1)-, i el règim de participació en els guanys -en què, durant el matrimoni, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure disposició dels seus béns, però té el deure d'informar adequadament l'altre de la gestió patrimonial que fa, i en el moment en què s'extingeix el règim, s'atribueix a qualsevol dels cònjuges el dret a participar en l'increment patrimonial obtingut per l'altre durant el temps que aquest règim ha estat vigent (art. 232-13). I, finalment, des del punt de vista dels criteris d'administració dels béns, amb independència de la titularitat de les masses, es poden distingir els règims en què hi ha una unitat d'administració dels règims i els règims en què l'administració es fa d'una manera separada.
  Els règims econòmics matrimonials es basen en tres principis fonamentals: el principi de llibertat d'estipulació, el principi d'igualtat jurídica entre els cònjuges i el principi de flexibilitat o mutabilitat del règim econòmic matrimonial. El principi de llibertat d'estipulació constitueix una aplicació particular de l'autonomia privada i, en aquest sentit, els cònjuges podran estipular el seu règim segons llurs interessos, tenint en compte els límits propis de l'autonomia privada, és a dir, la llei, la moral i l'ordre públic. El principi d'igualtat jurídica entre els cònjuges constitueix, pel que fa als règims econòmics matrimonials, un límit en l'autonomia privada, en la mesura que totes les estipulacions que siguin contràries a la igualtat o la limitin es consideraran nul·les. Els cònjuges tenen igualtat de drets, la qual no és modificable ni derogable per mitjà d'un pacte. El principi de flexibilitat o mutabilitat del règim econòmic matrimonial fa referència a la possibilitat que el règim es pugui anar adaptant a les circumstàncies noves, tot permetent que el règim pactat en un determinat moment sigui substituït per un altre. Ara bé, si bé és cert que es dona aquesta facilitat de modificació, no es pot vulnerar el principi de seguretat jurídica i per aquest motiu qualsevol modificació s'ha de fer d'una manera solemne i sense afectar els drets de terceres persones.
• V. t.: règim de participació en els guanys n m
• V. t.: règim de comunitat de béns n m
• V. t.: règim de separació de béns n m