ortiga gran

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca ortiga gran, n f
ca ortiga grossa, n f sin. compl.
ca ortiga major, n f sin. compl.
ca picacames, n m sin. compl.
ca picamoros, n m sin. compl.
nc Urtica dioica

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Planta policàrpica de fulla persistent, de 30 a 150 cm d'alçària, que creix en herbassars ruderals de sòl sempre humit, a les comarques dels Pirineus, el Montseny i la serralada prelitoral. L'arrel en decocció és astringent. Les fulles en decocció i la planta fresca tenen propietats diürètiques. Com a ús extern, també han estat emprades contra dolors reumàtics i diverses malalties i erupcions cutànies.