belladona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca belladona, n f
ca tabac bord, n m sin. compl.
es belladona, n f
fr belladone, n f
en deadly nigthshade, n
nc Atropa belladona

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, d'uns 100 a 150 cm d'alçada, que creix en els boscs de roures i fagedes, sòls calcaris i llocs humits de zones de muntanya, particularment als Pirineus i serralades catalanes.

Nota

Els fruits en baia, de la mida d'una cirera, negres i lluents, són molt metzinosos. Conté diversos alcaloides, sobretot atropina i escopolamina, que són antagonistes dels receptors muscarínics. Les fulles, les arrels i els fruits, que es recol·lecten al final de l'estiu i al començament de la tardor, han estat emprats per a disminuir les secrecions gàstriques i nasals i la suor. També han estat usats per a calmar el dolor del mal de pedra. Les preparacions galèniques de la belladona són, per a ús intern, les pólvores, els extrets, la tintura i el xarop, i, per ús extern la pomada.