mal de muntanya

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca mal de muntanya, n m
ca mal d'altura, n m sin. compl.
ca malaltia d'Acosta, n f sin. compl.
ca malaltia de la puna, n f sin. compl.
ca malaltia dels aviadors, n f sin. compl.
ca oronosi, n f sin. compl.

Definición

Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota

La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).
La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.