Nota

• Es tracta de verbs com ara lamentar, agradar, molestar, saber, conéixer, etc. Per a comprovar el caràcter factiu d'un verb es poden utilitzar les proves sintàctiques de la negació i la interrogació. Així, un verb és factiu si la negació o la interrogació de tota l'oració no afecta el valor de veritat de la completiva, com es pot comprovar en els exemples següents: Li molesta que hages vingut, No li molesta que hages vingut, Li molesta que hages vingut? Entre els verbs factius a vegades es diferencia els factivoemotius (lamentar, agradar, molestar, etc.) dels semifactius (saber, conéixer, etc.). Els primers indiquen un valor emotiu positiu o negatiu i mantenen el caràcter factual en tots els contextos. Els segons no indiquen cap estat emotiu i poden perdre el caràcter factual en algun context concret: No sé que haja vingut.