anàfora el·líptica

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  anàfora el·líptica, n f
  • ca  anàfora zero, n f sin. compl.
  • es  anáfora cero
  • es  anáfora elíptica
  • fr  anaphore elliptique
  • fr  anaphore zéro
  • en  elliptical anaphora
  • en  zero anaphora

<Lingüística>

Definición
Relació anafòrica que s'estableix entre un element buit o el·líptic de l'oració i un antecedent, que pot ser oracional o discursiu.

Nota

  • Per exemple, en l'oració composta La Núria ha dit que arribaria tard, el subjecte buit de la subordinada substantiva és una anàfora el·líptica que pot tenir com a antecedent el subjecte de la principal o un altre element aparegut en el discurs previ. En el primer cas, s'interpreta que la Núria és qui ha dit alguna cosa i qui arribaria tard, i en el segon que qui arribaria tard és una altra persona. Així mateix, en Ella vindrà però ell no el sintagma verbal de la segona oració coordinada és una anàfora el·líptica, que té com a antecedent el sintagma verbal de la primera.