Back to top
delegació defectuosa delegació defectuosa

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delegació defectuosa, n f
  • es  delegación defectuosa

<Dret penal>

Definición
Cessió de l'òrgan delegant a l'òrgan delegat que no compleix els requisits necessaris i que per aquest motiu no és efectiva.

Nota

  • La delegació és una manifestació del principi de divisió del treball, necessària per a l'especialització de certes tasques que s'han de dur a terme en el nucli de l'activitat empresarial. Aquesta delegació de tasques no pot ser entesa com una exoneració de la responsabilitat penal de l'administrador o de la persona delegant que trasllada la responsabilitat a altres directius, administradors, el responsable de compliment normatiu o treballadors.
    L'òrgan delegant, tot i cedir l'execució de certes tasques a un altre òrgan o figura, segueix sent responsable que el delegat compleixi de manera adequada les tasques que li han estat encomanades, i conserva, per tant, una posició de garant. Perquè la delegació sigui efectiva, situació en què el delegant traspassa al delegat la posició originària, és necessari que la delegació s'efectuï en persones capacitades i formades per a la posició i les funcions encarregades; que el delegat disposi dels mitjans necessaris per a executar les funcions que corresponguin al deure d'actuar, tant materials, econòmics, així com humans, i que aquesta delegació aparegui com a necessària d'acord amb la persona jurídica.
    És possible que hi hagi casos en què aquesta delegació no compleixi aquests requisits de què depèn la validesa de la delegació, per exemple, quan l'òrgan delegat és incapaç de portar a terme les tasques encomanades, o bé, perquè no se li ha facilitat el domini necessari per a procedir en aquesta delegació. En aquests casos la delegació no es produeix i, com que no és efectiva, l'òrgan delegant manté el seu deure originari de control i supervisió i, per tant, manté la responsabilitat civil pels actes del delegat (culpa in eligendo).
    Tot i això, cal recordar que la doctrina considera que en els casos de delegació, la posició de garantia de l'òrgan delegant no desapareix, sinó que es transforma, perquè aquest té l'obligació de supervisar l'actuació de l'òrgan delegat.