Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "formalitzar" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca formalització, n f
- es formalización
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca formalització, n f
- es formalización
- fr formalisation
- en formalization
<Lingüística>
Definición
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca format de paper normalitzat, n m
- es formato de papel normalizado
- fr format de papier normalisé
- it formato DIN
- en page format
- en paper format
- de Normalpapier
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>
Definición
Nota
- Els formats s'han establert convencionalment de manera que la dimensió del costat més llarg és igual a la dimensió del costat més curt del format immediatament més gran. Les mides normalitzades, en mil·límetres, són: 4AO 1.682 x 2.378 mm; 2AO 1.189 x 1.682 mm; AO 841 x 1.189 mm; A1 594 x 841 mm; A2 420 x 594 mm; A3 297 x 420 mm; A4 210 x 297 mm; A5 148 x 210 mm; A6 105 x 148 mm.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca format de paper normalitzat, n m
- es formato de papel normalizado
- fr format de papier normalisé
- it formato DIN
- en page format
- en paper format
- de Normalpapier
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>
Definición
Nota
- Els formats s'han establert convencionalment de manera que la dimensió del costat més llarg és igual a la dimensió del costat més curt del format immediatament més gran. Les mides normalitzades, en mil·límetres, són: 4AO 1.682 x 2.378 mm; 2AO 1.189 x 1.682 mm; AO 841 x 1.189 mm; A1 594 x 841 mm; A2 420 x 594 mm; A3 297 x 420 mm; A4 210 x 297 mm; A5 148 x 210 mm; A6 105 x 148 mm.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca format de paper normalitzat, n m
- es formato de papel normalizado
- fr format de papier normalisé
- it formato DIN
- en page format
- en paper format
- de Normalpapier
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>
Definición
Nota
- Els formats s'han establert convencionalment de manera que la dimensió del costat més llarg és igual a la dimensió del costat més curt del format immediatament més gran. Les mides normalitzades, en mil·límetres, són: 4AO 1.682 x 2.378 mm; 2AO 1.189 x 1.682 mm; AO 841 x 1.189 mm; A1 594 x 841 mm; A2 420 x 594 mm; A3 297 x 420 mm; A4 210 x 297 mm; A5 148 x 210 mm; A6 105 x 148 mm.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Informàtica > Estructura de les dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca formatar, v tr
- es formatear
- fr formater
- en format, to
<Informàtica > Estructura de les dades>
Definición
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca formatar, v tr
- es formatear
- fr formater
- en format, to
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definición
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca grup de contorn focalitzat
- en focused outline group
<Localització > Fraseologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
