Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mètode de fase fosa, n m
es método de fase fundida
fr procédé par fusion dans fondant
it metodo di cristallizzazione in fondente
it procedimento in fondente
en flux-fusion method
en flux-fusion process
en flux-melt method
en melting flux process
de Flußmittelverfahren

<Gemmologia > Productes artificials > Mètodes d'obtenció>

Definición

Mètode d'obtenció de cristalls al laboratori en què s'utilitza un fundent com a solució on s'afegeixen els productes químics que originen el cristall.

Nota

Amb aquest mètode s'obtenen les gemmes sintètiques de més qualitat. Els antecedents del mètode actual són de finals del segle XIX.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maduixera, n f
ca fraga (fruit), n f sin. compl.
ca fraguera, n f sin. compl.
ca fraula (fruit), n f sin. compl.
ca fraulera, n f sin. compl.
ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
ca maduixer, n m sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca fraga, n f alt. sin.
ca fragues, n f pl alt. sin.
ca fraula, n f alt. sin.
ca fraules, n f pl alt. sin.
ca maduixa, n f alt. sin.
ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
ca maduixer bord, n m alt. sin.
ca maduixera boscana, n f alt. sin.
ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
ca maduixeres, n f pl alt. sin.
ca maduixes, n f pl alt. sin.
ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
ca mariotxa, n f alt. sin.
ca araca, n f var. ling.
ca araques, n f pl var. ling.
ca fraura, n f var. ling.
ca fresa, n f var. ling.
ca fruilera, n f var. ling.
ca madoixa (fruit), n f var. ling.
ca manduixa, n f var. ling.
ca manduixera, n f var. ling.
ca marioges, n f pl var. ling.
nc Fragaria vesca L.
nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maduixera, n f
ca fraga (fruit), n f sin. compl.
ca fraguera, n f sin. compl.
ca fraula (fruit), n f sin. compl.
ca fraulera, n f sin. compl.
ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
ca maduixer, n m sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca fraga, n f alt. sin.
ca fragues, n f pl alt. sin.
ca fraula, n f alt. sin.
ca fraules, n f pl alt. sin.
ca maduixa, n f alt. sin.
ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
ca maduixer bord, n m alt. sin.
ca maduixera boscana, n f alt. sin.
ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
ca maduixeres, n f pl alt. sin.
ca maduixes, n f pl alt. sin.
ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
ca mariotxa, n f alt. sin.
ca araca, n f var. ling.
ca araques, n f pl var. ling.
ca fraura, n f var. ling.
ca fresa, n f var. ling.
ca fruilera, n f var. ling.
ca madoixa (fruit), n f var. ling.
ca manduixa, n f var. ling.
ca manduixera, n f var. ling.
ca marioges, n f pl var. ling.
nc Fragaria vesca L.
nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca maniquí fosc, n m
es capuchino sombrío
fr capucin sombre
en dusky munia
de Borneobronzemännchen
nc Lonchura fuscans

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca maniquí fosc, n m
es capuchino sombrío
fr capucin sombre
en dusky munia
de Borneobronzemännchen
nc Lonchura fuscans

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca masera, n f
ca herba del cor, n f sin. compl.
ca pebrotera borda, n f sin. compl.
ca herba bormera, n f alt. sin.
ca herba del bagul, n f alt. sin.
ca herba del borm, n f alt. sin.
ca herba del bri, n f alt. sin.
ca herba del verí, n f alt. sin.
ca masera vera, n f alt. sin.
ca maseres, n f pl alt. sin.
ca pebrotera boscana, n f alt. sin.
ca vincetoxi, n m alt. sin.
ca pubrutera borda, n f var. ling.
ca vincetocci, n m var. ling.
nc Vincetoxicum hirundinaria Medik.
nc Cynanchum vincetoxicum (L.) Pers. sin. compl.
nc Antitoxicum officinale (Moench) Pobed. var. ling.
nc Vincetoxicum officinale Moench var. ling.

<Botànica > asclepiadàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca masera, n f
ca herba del cor, n f sin. compl.
ca pebrotera borda, n f sin. compl.
ca herba bormera, n f alt. sin.
ca herba del bagul, n f alt. sin.
ca herba del borm, n f alt. sin.
ca herba del bri, n f alt. sin.
ca herba del verí, n f alt. sin.
ca masera vera, n f alt. sin.
ca maseres, n f pl alt. sin.
ca pebrotera boscana, n f alt. sin.
ca vincetoxi, n m alt. sin.
ca pubrutera borda, n f var. ling.
ca vincetocci, n m var. ling.
nc Vincetoxicum hirundinaria Medik.
nc Cynanchum vincetoxicum (L.) Pers. sin. compl.
nc Antitoxicum officinale (Moench) Pobed. var. ling.
nc Vincetoxicum officinale Moench var. ling.

<Botànica > asclepiadàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca melós de porc
es meloso de cerdo
fr fondant de porc
it guanciale di maiale
en pork cheek
de Schweinebacke

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca melós de vedella amb crema de múrgoles
es meloso de ternera con crema de colmenillas
fr fondant de veau et sa crème aux morilles
it guanciale di vitello alla crema di spugnole
en veal cheek with creamed morels
de Kalbsbacke mit Morchelcreme

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca menta borda, n f
ca madrastra, n f sin. compl.
ca matapuça, n f sin. compl.
ca mendastre, n m sin. compl.
ca menta de gat, n f sin. compl.
ca mentastre, n m sin. compl.
ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca brosseta de riu, n f alt. sin.
ca herba bona, n f alt. sin.
ca herba de gat, n f alt. sin.
ca herba gatera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba sana borda, n f alt. sin.
ca herba sana pudent, n f alt. sin.
ca herba-sana, n f alt. sin.
ca herba-sana borda, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca herbabona borda, n f alt. sin.
ca madrastres, n f pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca menta boscana, n f alt. sin.
ca menta d'ase, n f alt. sin.
ca menta de bosc, n f alt. sin.
ca menta de bou, n f alt. sin.
ca menta de ribera, n f alt. sin.
ca menta salvatge, n f alt. sin.
ca albarsana borda, n f var. ling.
ca albersana, n f var. ling.
ca berdònica, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba sana pudenta, n f var. ling.
ca madastra, n f var. ling.
ca madastres, n f pl var. ling.
ca madrasta, n f var. ling.
ca madrastes, n f pl var. ling.
ca mairastra, n f var. ling.
ca mandastra, n f var. ling.
ca mandrastre, n m var. ling.
ca marastre, n m/f var. ling.
ca mendastra, n f var. ling.
ca mentastra, n f var. ling.
ca mentrastre, n m var. ling.
ca padastre, n m var. ling.
nc Mentha suaveolens Ehrh.
nc Mentha rotundifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "foscant" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Nota

Nota

Nota