Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "foscor" dentro de todas las áreas temáticas

accés forçós accés forçós

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accés forçós, n m
  • es  acceso forzoso, n m

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  accelerar, v tr
  • ca  forçar, v tr
  • es  forzar
  • fr  hâter
  • it  forzare
  • en  force, to
  • de  treiben

<Botànica>

acollida acollida

<Ciències socials > Sociologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  acollida, n f
  • ca  acolliment, n m sin. compl.
  • es  acogida, n f
  • es  acogimiento, n m
  • fr  accueil familial, n m
  • en  foster care, n
  • en  foster placement, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definición
Procés per mitjà del qual un menor en situació de possible desemparament o de risc social passa a estar provisionalment sota la guarda d'una família d'acollida o d'un centre mentre la seva família d'origen no se'n pot fer càrrec.
acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Educació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar
  • fr  accueil familial
  • fr  placement en famille d'accueil
  • fr  placement familial
  • en  family placement
  • en  foster care
  • en  foster care placement
  • en  foster home placement
  • en  foster placement

<Educació > Pedagogia social > Educació social>

Definición
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.

Nota

  • L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
acolliment familiar acolliment familiar

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar, n f
  • fr  accueil familial, n m
  • fr  placement en famille d'accueil, n m
  • fr  placement familial, n m
  • en  family placement, n
  • en  foster care, n
  • en  foster care placement, n
  • en  foster home placement, n
  • en  foster placement, n

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definición
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.
alè fètid alè fètid

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alè fètid, n m
  • ca  foetor ex ore, n m
  • ca  halitosi, n f
  • ca  mal alè, n m
  • es  aliento fétido
  • es  foetor ex ore
  • es  halitosis
  • es  mal aliento
  • fr  fetidité de l'haleine
  • fr  foetor ex ore
  • fr  halitosis
  • fr  mauvaise haleine
  • en  bad breath
  • en  foetor ex ore
  • en  halitosis
  • en  offensive breath

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

apagat -ada apagat -ada

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  apagat -ada, adj
  • es  apagado -a, adj
  • es  mate, adj
  • fr  mat -e, adj
  • pt  fosco -a, adj
  • pt  mate, adj
  • en  dull, adj
  • en  matt, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Colors>

atur forçós atur forçós

<Economia. Empresa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur forçós, n m
  • es  paro forzoso
  • en  forced unemployment

<Economia i empresa>

Definición
Manca d'ocupació per causes independents de la voluntat del treballador.
boscós -osa boscós -osa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boscós -osa, adj
  • es  boscoso -sa, adj
  • fr  boisé -ée, adj
  • en  wooded, adj

<Enginyeria forestal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  brúcol, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  brúcols, n m pl alt. sin.
  • ca  coscolls, n m pl alt. sin.
  • ca  tuixos, n m pl alt. sin.
  • ca  turbit, n m alt. sin.
  • ca  brócol, n m var. ling.
  • ca  coscós, n m pl var. ling.
  • nc  Molopospermum peloponnesiacum (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Molopospermum cicutarium DC. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>