Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "fruit" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llamburda, n f
  • es  espolón
  • es  lamburda
  • fr  lambourde
  • it  lamburda
  • en  fruit spur

<Agricultura>

Definición
Ram curt i gruixut propi dels fruiters de llavor terminat amb un borró lateral fructífer i un de mixt.
lledoner lledoner

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

llimera llimera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimera, n f
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimer, n m sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimoner dolç, n m alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle
  • nc  Citrus lima Lunan var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimera, n f
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimer, n m sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimoner dolç, n m alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle
  • nc  Citrus lima Lunan var. ling.

<Botànica > rutàcies>

llimoner llimoner

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner, n m
  • ca  citronella, n f sin. compl.
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimera, n f sin. compl.
  • ca  llimó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  llimona (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimonera, n f sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimer, n m alt. sin.
  • ca  llimó, n m alt. sin.
  • ca  llimona, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  citrinella, n f var. ling.
  • nc  Citrus limon (L.) Burm. f.
  • nc  Citrus limonum Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner, n m
  • ca  citronella, n f sin. compl.
  • ca  llima (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimera, n f sin. compl.
  • ca  llimó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  llimona (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llimonera, n f sin. compl.
  • ca  llima, n f alt. sin.
  • ca  llimer, n m alt. sin.
  • ca  llimó, n m alt. sin.
  • ca  llimona, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  citrinella, n f var. ling.
  • nc  Citrus limon (L.) Burm. f.
  • nc  Citrus limonum Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

llimoner dolç llimoner dolç

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner dolç, n m
  • ca  llimona dolça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bergamota, n f alt. sin.
  • ca  bergamoter, n m alt. sin.
  • ca  llima (fruit), n f alt. sin.
  • ca  llima d'olor, n f alt. sin.
  • ca  llima dolça, n f alt. sin.
  • ca  llima imperial, n f alt. sin.
  • ca  llimoner de llimones dolces, n m alt. sin.
  • ca  llimonera de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus limetta Risso

<Botànica > rutàcies>

llimoner dolç llimoner dolç

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llimoner dolç, n m
  • ca  llimona dolça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bergamota, n f alt. sin.
  • ca  bergamoter, n m alt. sin.
  • ca  llima (fruit), n f alt. sin.
  • ca  llima d'olor, n f alt. sin.
  • ca  llima dolça, n f alt. sin.
  • ca  llima imperial, n f alt. sin.
  • ca  llimoner de llimones dolces, n m alt. sin.
  • ca  llimonera de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  llimonera dolça, n f alt. sin.
  • nc  Citrus limetta Risso

<Botànica > rutàcies>

maduixera maduixera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maduixera, n f
  • ca  fraga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  fraguera, n f sin. compl.
  • ca  fraula (fruit), n f sin. compl.
  • ca  fraulera, n f sin. compl.
  • ca  maduixa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  maduixer, n m sin. compl.
  • ca  agulla, n f alt. sin.
  • ca  fraga, n f alt. sin.
  • ca  fragues, n f pl alt. sin.
  • ca  fraula, n f alt. sin.
  • ca  fraules, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixa, n f alt. sin.
  • ca  maduixa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  maduixer bord, n m alt. sin.
  • ca  maduixera boscana, n f alt. sin.
  • ca  maduixera de bosc, n f alt. sin.
  • ca  maduixeres, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixes, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
  • ca  maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  mariotxa, n f alt. sin.
  • ca  araca, n f var. ling.
  • ca  araques, n f pl var. ling.
  • ca  fraura, n f var. ling.
  • ca  fresa, n f var. ling.
  • ca  fruilera, n f var. ling.
  • ca  madoixa (fruit), n f var. ling.
  • ca  manduixa, n f var. ling.
  • ca  manduixera, n f var. ling.
  • ca  marioges, n f pl var. ling.
  • nc  Fragaria vesca L.
  • nc  Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
  • nc  Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.