Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "fullar" dentro de todas las áreas temáticas

amor de fadrí amor de fadrí

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amor de fadrí, n m/f
  • ca  amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
  • ca  fanàtic, n m alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta trapassera, n f alt. sin.
  • ca  menta xerraire, n f alt. sin.
  • ca  mentalina, n f alt. sin.
  • ca  mosquitets, n m pl alt. sin.
  • ca  sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
  • ca  sogra i nora, n f alt. sin.
  • nc  Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

amor de fadrí amor de fadrí

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amor de fadrí, n m/f
  • ca  amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
  • ca  fanàtic, n m alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta trapassera, n f alt. sin.
  • ca  menta xerraire, n f alt. sin.
  • ca  mentalina, n f alt. sin.
  • ca  mosquitets, n m pl alt. sin.
  • ca  sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
  • ca  sogra i nora, n f alt. sin.
  • nc  Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

api de fulla api de fulla

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  api de fulla, n m
  • es  apio chino
  • es  apio de cortar
  • es  apio de hoja
  • fr  céleri à couper
  • fr  céleri chinois
  • fr  céleri petit
  • fr  céleri-feuille
  • it  sedanino
  • pt  apio-de-folha
  • en  Chinese celery
  • en  cutting celery
  • en  khan choy
  • en  kintsai
  • en  leaf celery
  • en  smallage
  • en  soup celery
  • de  Schnittsellerie
  • nc  Apium graveolens var. secalinum

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definición
Varietat d'api de gust i olor intensos, de color entre verd clar i verd fosc, amb les tiges fines i fibroses, entre 25 i 40 cm de llarg, i les fulles petites, les quals s'utilitzen especialment en la cuina xinesa per a fer sopes, saltats i estofats.
api de fulla api de fulla

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api de fulla, n m
  • nc  Apium graveolens L. var. secalinum Alef.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

api de fulla api de fulla

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api de fulla, n m
  • nc  Apium graveolens L. var. secalinum Alef.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

bacallans bacallans

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
barretets barretets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba de melic, n f sin. compl.
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • ca  llombrígol de Venus, n m sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  barret de capellà, n m alt. sin.
  • ca  barretet, n m alt. sin.
  • ca  barretets (fulla), n m pl alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  calderetes, n f pl alt. sin.
  • ca  capadella, n f alt. sin.
  • ca  capellets, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  caquellets, n m pl alt. sin.
  • ca  caquells, n m pl alt. sin.
  • ca  cobertora, n f alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • ca  coques, n f pl alt. sin.
  • ca  coques de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  coquetes de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  curamal, n m alt. sin.
  • ca  gorretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  melic, n m alt. sin.
  • ca  melics, n m pl alt. sin.
  • ca  meliguets, n m pl alt. sin.
  • ca  orella d'abat, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  orella de monjo, n f alt. sin.
  • ca  orelles de frare, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de monjo, n f pl alt. sin.
  • ca  orellot, n m alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • ca  tassa de jueu, n f alt. sin.
  • ca  tasses de jueu, n f pl alt. sin.
  • ca  aurella de monjo, n f var. ling.
  • ca  caquelles, n f pl var. ling.
  • ca  caquerells, n m pl var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  pepellides, n f pl var. ling.
  • ca  platillos, n m pl var. ling.
  • ca  sombreret, n m var. ling.
  • ca  sombrerets, n m pl var. ling.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  • nc  Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
  • nc  Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba de melic, n f sin. compl.
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • ca  llombrígol de Venus, n m sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  barret de capellà, n m alt. sin.
  • ca  barretet, n m alt. sin.
  • ca  barretets (fulla), n m pl alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  calderetes, n f pl alt. sin.
  • ca  capadella, n f alt. sin.
  • ca  capellets, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  caquellets, n m pl alt. sin.
  • ca  caquells, n m pl alt. sin.
  • ca  cobertora, n f alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • ca  coques, n f pl alt. sin.
  • ca  coques de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  coquetes de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  curamal, n m alt. sin.
  • ca  gorretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  melic, n m alt. sin.
  • ca  melics, n m pl alt. sin.
  • ca  meliguets, n m pl alt. sin.
  • ca  orella d'abat, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  orella de monjo, n f alt. sin.
  • ca  orelles de frare, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de monjo, n f pl alt. sin.
  • ca  orellot, n m alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • ca  tassa de jueu, n f alt. sin.
  • ca  tasses de jueu, n f pl alt. sin.
  • ca  aurella de monjo, n f var. ling.
  • ca  caquelles, n f pl var. ling.
  • ca  caquerells, n m pl var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  pepellides, n f pl var. ling.
  • ca  platillos, n m pl var. ling.
  • ca  sombreret, n m var. ling.
  • ca  sombrerets, n m pl var. ling.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  • nc  Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
  • nc  Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

bataner | batanera bataner | batanera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bataner | batanera, n m, f
  • es  batanero
  • fr  conducteur d'installation de foulage de textiles
  • en  fuller
  • en  fulling-mill operator
  • en  tucker
  • en  walker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definición
Persona que acciona un batan que enfeltra teixits de llana.