Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apegalós, n m
ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegalosos, n m pl alt. sin.
ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
ca gafetes, n f pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba colina, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba remuguera, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca rabosa, n f alt. sin.
ca raspallengua, n f alt. sin.
ca rèvola, n f alt. sin.
ca rèvola borda, n f alt. sin.
ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
ca revoleta, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca lapa, n f var. ling.
ca pegolosa, n f var. ling.
ca raspa llengua, n f var. ling.
ca rèbola, n f var. ling.
ca rèbola d'hortolà, n f var. ling.
ca rèbula, n f var. ling.
ca révola, n f var. ling.
nc Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apegalós, n m
ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegalosos, n m pl alt. sin.
ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
ca gafetes, n f pl alt. sin.
ca gats, n m pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba colina, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba remuguera, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca rabosa, n f alt. sin.
ca raspallengua, n f alt. sin.
ca rèvola, n f alt. sin.
ca rèvola borda, n f alt. sin.
ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
ca revoleta, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca lapa, n f var. ling.
ca pegolosa, n f var. ling.
ca raspa llengua, n f var. ling.
ca rèbola, n f var. ling.
ca rèbola d'hortolà, n f var. ling.
ca rèbula, n f var. ling.
ca révola, n f var. ling.
nc Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arnalls, n m pl
ca botgeta, n f alt. sin.
ca favet bord, n m alt. sin.
ca gavó viscós, n m alt. sin.
ca melosa, n f alt. sin.
ca mocosa, n f alt. sin.
ca mucosa, n f alt. sin.
ca boixeta, n f var. ling.
ca gorromino, n m var. ling.
nc Ononis viscosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arnalls, n m pl
ca botgeta, n f alt. sin.
ca favet bord, n m alt. sin.
ca gavó viscós, n m alt. sin.
ca melosa, n f alt. sin.
ca mocosa, n f alt. sin.
ca mucosa, n f alt. sin.
ca boixeta, n f var. ling.
ca gorromino, n m var. ling.
nc Ononis viscosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca baladre, n m
ca oleandre, n m sin. compl.
ca roser reial, n m sin. compl.
ca adelfa, n f alt. sin.
ca baladrera, n f alt. sin.
ca baladres, n m pl alt. sin.
ca ballestera, n f alt. sin.
ca diva, n f alt. sin.
ca fals roser, n m alt. sin.
ca glòria rosa, n f alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca llorer reial, n m alt. sin.
ca llorer rosa, n m alt. sin.
ca peu de llop, n m alt. sin.
ca rosa reial, n f alt. sin.
ca roser llorer, n m alt. sin.
ca rosers, n m pl alt. sin.
ca senet, n m alt. sin.
ca sividilla, n f alt. sin.
ca veratre, n m alt. sin.
ca adelfo, n m var. ling.
ca albaladre, n m var. ling.
ca balandre, n m var. ling.
ca biladre, n m var. ling.
ca bira, n f var. ling.
ca biva, n f var. ling.
ca llorer ral, n m var. ling.
ca llorer real, n m var. ling.
ca roser-llorer, n m var. ling.
ca sanet, n m var. ling.
nc Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca baladre, n m
ca oleandre, n m sin. compl.
ca roser reial, n m sin. compl.
ca adelfa, n f alt. sin.
ca baladrera, n f alt. sin.
ca baladres, n m pl alt. sin.
ca ballestera, n f alt. sin.
ca diva, n f alt. sin.
ca fals roser, n m alt. sin.
ca glòria rosa, n f alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca llorer reial, n m alt. sin.
ca llorer rosa, n m alt. sin.
ca peu de llop, n m alt. sin.
ca rosa reial, n f alt. sin.
ca roser llorer, n m alt. sin.
ca rosers, n m pl alt. sin.
ca senet, n m alt. sin.
ca sividilla, n f alt. sin.
ca veratre, n m alt. sin.
ca adelfo, n m var. ling.
ca albaladre, n m var. ling.
ca balandre, n m var. ling.
ca biladre, n m var. ling.
ca bira, n f var. ling.
ca biva, n f var. ling.
ca llorer ral, n m var. ling.
ca llorer real, n m var. ling.
ca roser-llorer, n m var. ling.
ca sanet, n m var. ling.
nc Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "gelosia" dentro de todas las áreas temáticas

Nota

Nota

Nota

Nota