Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "granera" dentro de todas las áreas temáticas

blauet

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

blauet

<Ciències de la vida>

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

blauet

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca blauet, n m
ca estel, n m
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca escombrera, n f sin. compl.
ca flor de blat, n f sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca peu de colom, n m sin. compl.
es aciano
es azulejo
fr barbeau
fr bleuet
en blueboltle
en bluet
nc Centaurea cyanus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes, de 30 a 100 cm d'alçària. Originària de l'Orient, s'ha introduït als sembrats d'Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a les comarques humides dels Pirineus i de la serralada prelitoral del Principat, i també al País Valencià. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió o decocció han estat emprades per estimular la gana i contra les digestions laborioses. Com a ús extern, en banys, també han estat utilitzades com a desinflamatori dels ulls i, àdhuc, contra la miopia.

escombra

<Neteja > Equip de neteja>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca escombra, n f
ca agraner, n m sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
es escoba
en broom

<Neteja > Equip de neteja>

Definición

Instrument de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o canya, que s'utilitza per a treure la brossa o la brutícia d'una superfície.

granera

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca granera, n f

<Navegació tradicional>

Definición

Obertura practicada a la part superior de l'arbre d'una embarcació on va col·locat el bossell per on passen els caps per hissar l'antena o la verga.

herba escombrera

<Botànica>

ca herba escombrera, n f
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca escombra, n f sin. compl.
ca granellons, n m pl sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca herba de graneres, n f sin. compl.
ca herba granera, n f sin. compl.
ca raspallera, n f sin. compl.
ca baleges, n f pl alt. sin.
ca baleja, n f alt. sin.
ca bracella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca bracera fina, n f alt. sin.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
ca escoba, n f alt. sin.
ca escobes, n f pl alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca granadisses, n f pl alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
ca herba ramassera, n f alt. sin.
ca marxinera, n f alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca raspall, n m alt. sin.
ca raspallera vera, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca centaura raspallera, n f var. ling.
ca grenallons, n m pl var. ling.
ca rasparella, n f var. ling.
nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
nc Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba escombrera

<Ciències de la vida>

ca herba escombrera, n f
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca escombra, n f sin. compl.
ca granellons, n m pl sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca herba de graneres, n f sin. compl.
ca herba granera, n f sin. compl.
ca raspallera, n f sin. compl.
ca baleges, n f pl alt. sin.
ca baleja, n f alt. sin.
ca bracella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca bracera fina, n f alt. sin.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
ca escoba, n f alt. sin.
ca escobes, n f pl alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca granadisses, n f pl alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
ca herba ramassera, n f alt. sin.
ca marxinera, n f alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca raspall, n m alt. sin.
ca raspallera vera, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca centaura raspallera, n f var. ling.
ca grenallons, n m pl var. ling.
ca rasparella, n f var. ling.
nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
nc Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>