Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "gripau" dentro de todas las áreas temáticas

crespinell groc crespinell groc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell groc crespinell groc

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

frinodèrmia frinodèrmia

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  frinodèrmia, n f
  • ca  pell de gripau, n f sin. compl.
  • en  phrynoderma

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Definición
Nom donat a les manifestacions cutànies de la hipovitaminosi A. Consisteixen en pàpules queratòtiques que es formen al voltant dels folicles sebacis, distribuïdes per les extremitats, les espatlles, les natges, l'esquena, l'abdomen i la cara. L'erupció de la cara s'assembla a l'acne, per la presència de nombrosos barbs, però en una pell molt seca. S'acompanya d'altres manifestacions clíniques de carència de vitamina A, ceguesa nocturna, xeroftàlmia, queratomalàcia, neuritis, xerosi labial, etc.

Nota

  • La denominació frinodèrmia està formada a partir del grec phrŷnos 'gripau' i de -dèrmia.
granoteta de punts granoteta de punts

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  granoteta de punts, n f
  • ca  gripau puntejat, n m sin. compl.
  • es  sapillo moteado
  • fr  pélodyte ponctué
  • en  parsley frog
  • de  westlicher Schlammtaucher
  • nc  Pelodytes punctatus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definición
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels pelodítids, que fa fins a 50 mm de llarg, amb el musell arrodonit i la pupil·la vertical, la llengua lliure per davant i de perímetre subcircular, amb berrugues dorsals ordenades en fileres longitudinals, amb el dors de color gris o verd oliva clar i amb taques més fosques de color verd viu.

Nota

  • És freqüent trobar exemplars que presenten un dibuix clar al dors en forma de X.
gripau americà gripau americà

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gripau americà, n m
  • fr  crapaud d'Amérique
  • en  American toad
  • nc  Bufo americanus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

gripau canadenc gripau canadenc

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gripau canadenc, n m
  • en  Canadian toad
  • nc  Bufo hemiophrys ssp. hemiophrys

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

gripau comú gripau comú

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gripau comú, n m
  • es  sapo común
  • fr  crapaud commun
  • it  rospo comune
  • en  common toad
  • de  Erdkröte
  • nc  Bufo bufo

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definición
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 210 mm de llarg, molt robust, amb el cap més llarg que ample, amb glàndules paròtides molt desenvolupades, el timpà poc visible, la pupil·la horitzontal i la pell molt berrugosa i de color marró.
gripau comú gripau comú

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gripau comú, n m
  • es  sapo, n m
  • fr  crapaud commun, n m
  • en  toad, n
  • nc  Bufo bufo

<Enginyeria forestal>

gripau corredor gripau corredor

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gripau corredor, n m
  • ca  gripau ratllat, n m sin. compl.
  • es  sapo corredor
  • fr  crapaud calamite
  • it  rospo palustre
  • en  natterjack
  • de  Kreuzkröte
  • nc  Bufo calamita

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definición
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 100 mm de llarg, amb el cap més ample que llarg, el musell arrodonit i curt, les glàndules paròtides ben desenvolupades i disposades paral·lelament, els ulls de color verd groc i amb la pupil·la horitzontal, la pell berrugosa, generalment de color verdós o grisós, sovint jaspiat de negre o bru i amb una línia vertebral groguenca.
gripau d'Arizona gripau d'Arizona

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gripau d'Arizona, n m
  • en  Arizona Southwestern toad
  • en  Arizona toad
  • nc  Bufo microscaphus microscaphus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>