Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "guerra" dentro de todas las áreas temáticas

contraban de guerra contraban de guerra

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contraban de guerra, n m
  • es  contrabando de guerra

<Dret>

Definición
Conjunt d'armes, municions i altre material militar que una nació neutral porta a un estat bel·ligerant.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
contraban de guerra contraban de guerra

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  contraban de guerra, n m
  • es  contrabando de guerra
  • fr  contrebande de guerre
  • it  contrabbando di guerra
  • en  contraband of war
  • ar  تهريب حربي

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definición
Proveïment de material bèl·lic d'un estat neutral a un estat bel·ligerant o a un estat al qual la comunitat internacional ha prohibit subministrar armes.

Nota

  • El contraban de guerra suposa una violació de la neutralitat.
corresponsal de guerra corresponsal de guerra

<Professions i oficis / Periodisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  corresponsal de guerra, n m, f
  • ca  reporter de guerra | reportera de guerra, n m, f sin. compl.
  • es  corresponsal de guerra
  • es  reportero de guerra | reportera de guerra
  • fr  correspondant de guerre | correspondante de guerre
  • fr  reporter de guerre
  • en  war correspondant
  • en  war reporter

<Professions i oficis / Periodisme>

Definición
Periodista especialitzat que informa sobre els fets que es produïxen en un conflicte armat des de la mateixa zona de guerra.
crim de guerra crim de guerra

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  crim de guerra, n m
  • es  crimen de guerra, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

crim de guerra crim de guerra

<Dret internacional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crim de guerra, n m
  • es  crimen de guerra, n m

<Dret internacional>

crim de guerra crim de guerra

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crim de guerra, n m
  • es  crimen de guerra

<Dret penal>

Definición
Acte punible comès contra les convencions internacionals sobre la guerra.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els articles del 608 al 614 del Codi penal (CP) (títol XXIV, capítol III), entre els delictes contra la comunitat internacional, defineixen els delictes contra les persones i els béns protegits en cas de conflicte armat (crims de guerra). Se sancionen tant els actes executius com els preparatoris (pena inferior: art. 615). Està fixat l'agreujament de la pena en cas que sigui una autoritat o un funcionari públic qui cometi aquests delictes (art. 616). La regulació es completa amb allò que estableix el Codi penal militar (CPM) (art. 69 al 78, dels delictes contra les lleis i els usos de guerra).
    Les conductes establertes en el CP com a delicte tenen en comú que són comeses «amb motiu d'un conflicte armat». Són delicte, entre altres conductes, maltractar d'obra o posar en greu perill la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida (sobre el concepte de «persona protegida» a aquest efecte, vegeu l'article 608), torturar o aplicar tractes inhumans (inclosos els experiments biològics), causar grans sofriments o sotmetre algú a qualsevol acte mèdic que no resulti indicat (art. 609). Igualment, és típica la utilització de mètodes o mitjans de combat prohibits (art. 610); la realització d'atacs indiscriminats o excessius o per atemorir la població civil (art. 611.1); la destrucció o el dany innecessaris, violant les normes del dret internacional aplicables en casos de conflictes armats, de nau o aeronau no militar (de part adversa o neutral), sense permetre l'adopció de mesures per a la seguretat de les persones i la conservació de la documentació de bord (art. 611.2); coaccionar un individu personer de guerra o una persona civil a servir en les forces armades de la part adversa, o la privació de llur dret de ser jutjats regularment i imparcialment (art. 611.3); la deportació o el trasllat forçós, la presa com a ostatge o la detenció il·legal de qualsevol persona protegida (art. 611.4); el trasllat i assentament en territori ocupat de població de la part ocupant, perquè hi resideixi permanentment (art. 611.5); la realització, sobre una persona protegida, de pràctiques de segregació racial, inhumanes i degradants (art. 611.6); l'impediment o la demora injustificada de l'alliberament o la repatriació de presoners de guerra o de persones civils (art. 611.7). També es protegeix penalment la indemnitat d'unitats, metges i personal sanitari, camps de presoners i altres zones (art. 612.1 i 612.2), així com l'assistència alimentària i mèdica de persones necessitades i llur indemnitat (art. 612.3).
    Aquests comportaments es complementen amb els definits en els articles 69 i següents del CPM. També constitueixen delicte (art. 612.4 al 612.6 CP) determinades conductes referides a l'ús indegut de signes protectors, emblemes o distintius (especialment els de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja), senyals, banderes, uniformes, insígnies; atemptar contra la inviolabilitat o la llibertat de qui fa d'intermediari com a parlamentari, de qui l'acompanya, del personal de potència protectora o substitut, o del membre de la Comissió Internacional d'Enquesta (art. 612.6). És delicte, a més, desposseir de llurs efectes cadàvers, persones ferides o malaltes, nàufrags, presoners de guerra o persones civils internades (art. 612.7; art. 73 i 77.2 CPM). Es protegeix també la indemnitat en atacs i represàlies de certs béns materials, culturals i llocs de culte, etc. (art. 613 CP i art. 77 CPM).
    El mateix Codi defineix «persona protegida» a aquest efecte: ferits, malalts, nàufrags, personal sanitari i religiós, presoners de guerra, població civil i d'altres, protegits pels convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 i el Protocol addicional I, del 8 de juny de 1977 (de la Convenció de Ginebra); els parlamentaris i les persones que els acompanyen, protegits pel Conveni II de la Haia, del 29 de juliol de 1899, i qualsevol altra persona que té aquest caràcter en virtut del Protocol addicional II, del 8 de juny de 1977 (de la Convenció de Ginebra) o qualsevol altre tractat internacional del qual l'Estat espanyol formi part (art. 608 CP, i 76 i 77 CPM).
crim de guerra crim de guerra

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  crim de guerra, n m
  • es  crimen de guerra, n m
  • en  war crime, n

<Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència>, <Conflicte, desigualtat i exclusió social > Guerres i conflictes a gran escala>

Definición
Crim internacional consistent a violar el dret internacional humanitari durant un conflicte armat internacional o un conflicte armat intern.

Nota

  • Són exemples de crims de guerra l'atac o el bombardeig de ciutats, pobles, habitatges i edificis que no estiguin defensats i que no siguin objectius militars, la presa d'ostatges, o l'atemptat contra la dignitat personal a través d'actes humiliants i degradants.
crim de guerra crim de guerra

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  crim de guerra, n m
  • es  crimen de guerra
  • fr  crime de guerre
  • it  crimine di guerra
  • en  war crime
  • ar  جريمة حرب

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definición
Crim internacional consistent a violar el dret internacional humanitari durant un conflicte armat internacional o un conflicte armat intern.

Nota

  • Són exemples de crims de guerra l'atac o el bombardeig de ciutats, pobles, habitatges i edificis que no estiguin defensats i que no siguin objectius militars, la presa d'ostatges, o l'atemptat contra la dignitat personal a través d'actes humiliants i degradants.
criminal de guerra criminal de guerra

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  criminal de guerra, n m, f
  • es  criminal de guerra
  • fr  criminel de guerre | criminelle de guerre
  • it  criminale di guerra
  • en  war criminal
  • ar  مجرم حرب | مجرمة حرب

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definición
Persona que comet un crim de guerra.

Nota

  • Un criminal de guerra pot ser tant un combatent com un civil.
declaració de guerra declaració de guerra

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declaració de guerra, n f
  • es  declaración de guerra, n f

<Dret constitucional>