Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "huracà" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àloe, n m
  • es  aloe
  • es  áloe
  • es  azabara
  • es  lináloe
  • es  olivastro de Rodas
  • es  zabida
  • es  zabila
  • fr  aloès officinal
  • fr  aloès ordinaire
  • fr  aloès vrai
  • fr  aloès vulgaire
  • fr  vrai aloès
  • en  aloe vera
  • en  Barbados aloe
  • en  Curaçao aloe
  • en  medicinal aloe
  • en  unguentine cactus
  • nc  Aloe barbadensis
  • nc  Aloe vera

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les liliàcies.
adenocarcinoma uracal adenocarcinoma uracal

<Anatomia > Embriologia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adenocarcinoma uracal, n m

<Anatomia > Embriologia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Definición
Adenocarcinoma de l'úrac, gairebé sempre ben diferenciat i secretor de mucina, bé que algunes vegades presenta cèl·lules d'anell sigil·lar.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  afidàvit, n m
  • ca  declaració jurada per escrit, n f
  • es  affidavit, n m
  • es  afidávit, n m
  • fr  affidavit, n m
  • fr  déclaration sous serment, n f
  • it  affidavit, n m
  • it  dichiarazione giurata, n f
  • en  affidavit, n
  • en  sworn statement, n

<Dret civil>

Definición
Document legal que serveix com a testimoni o com a declaració jurada davant d'un tribunal, o com a garantia o aval en altres casos.

Nota

  • 1. Els afidàvits són propis del dret anglosaxó.
  • 2. El terme afidàvit ve del verb llatí affidare ('garantir amb jurament)'.
anar de surada anar de surada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anar de surada, v intr
  • ca  anar en surada, v intr

<Pesca>

Definición
Trobar-se el peix nedant a flor d'aigua.
auriasi auriasi

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Histologia>, <Dermatologia>, <Farmacologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  auriasi, n f
  • ca  crisiasi, n f sin. compl.
  • ca  pigmentació àurica, n f sin. compl.
  • es  crisiasis, n f
  • fr  chrysiase, n f
  • en  chrysiasis, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Histologia>, <Dermatologia>, <Farmacologia>

Definición
Resultat de la deposició d'or en els teixits escleròtics i de la pell principalment després de l'administració terapèutica de sals d'aquest metall.

Nota

  • La denominació crisiasi està formada a partir del grec chrysós 'or' i de -iasi.
aurica aurica

<Transports > Transport marítim>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aurica, n f
  • ca  cangrea, n f
  • es  cangreja
  • fr  brigantine
  • en  driver
  • en  spanker

<Transports > Transport marítim>

Definición
Vela de tallant trapezoidal que s'enverga al pic, al pal i a la botavara, usada en algunes embarcacions esportives com a vela major.
aurica aurica

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aurica, n f
  • ca  cangrea, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición
Vela de tallant de forma trapezial que s'enverga al pic, al cos del pal mascle i a la botavara.
aurica aurica

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aurica, n f
  • ca  cangrea, n f sin. compl.
  • ca  vela aurica, n f sin. compl.
  • ca  vela cangrea, n f sin. compl.
  • es  áurica
  • es  cangreja
  • fr  voile aurique
  • en  gaff sail
  • en  lugsail

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definición
Vela de tallant trapezoidal, més ampla de baix que de dalt, que s'utilitza com a vela major en determinades embarcacions esportives.

Nota

  • L'aurica se subjecta al pic d'aurica, a la botavara i al pal corresponent.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  börek [tr], n f
  • es  boreca
  • es  börek
  • es  bureca
  • fr  beurek
  • fr  börek
  • fr  burek
  • en  börek
  • en  burek

<Cuina>

Definición
Empanada elaborada amb pasta fil·lo i farcida de formatge, carn picada, verdures i hortalisses, especialment espinacs, típica de la cuina dels països que van formar part de l'Imperi otomà.
baca baca

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baca
  • ca  bongo sin. compl.
  • ca  nubaca sin. compl.
  • ca  yambasa del sud sin. compl.
  • de  Baca
  • de  Bango sin. compl.
  • de  Bongo sin. compl.
  • de  Nubaca sin. compl.
  • en  Baca
  • en  Bongo sin. compl.
  • en  Nubaca sin. compl.
  • en  Yambasa del sur sin. compl.
  • es  baca
  • es  bongo sin. compl.
  • es  nubaca sin. compl.
  • es  yambasa del sur sin. compl.
  • eu  baca
  • eu  bongo sin. compl.
  • eu  nubaca sin. compl.
  • eu  yambasa del sur sin. compl.
  • fr  nubaca
  • fr  baca sin. compl.
  • fr  bango sin. compl.
  • fr  bongo sin. compl.
  • fr  yambassa du Sud sin. compl.
  • gl  baca
  • gl  bongo sin. compl.
  • gl  nubaca sin. compl.
  • gl  yambasa do sur sin. compl.
  • it  baca
  • it  bongo sin. compl.
  • it  nubaca sin. compl.
  • it  yambasa del sur sin. compl.
  • nl  Baca
  • nl  Bango sin. compl.
  • nl  Bongo sin. compl.
  • nl  Nubaca sin. compl.
  • pt  baca
  • pt  bongo sin. compl.
  • pt  nubaca sin. compl.
  • pt  yambasa del sur sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definición
El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.

Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.

El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.