Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "idealisme" dentro de todas las áreas temáticas

ptialisme ptialisme

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  ptialisme
  • en  ptyalism

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

ptialisme ptialisme

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ptialisme, n m
  • ca  hipersialosi, n f sin. compl.
  • ca  sialisme, n m sin. compl.
  • es  hipersialosis
  • es  sialismo
  • es  tialismo
  • fr  hypersialie
  • fr  ptyalisme
  • fr  sialisme
  • en  hypersialism
  • en  hypersialosis
  • en  ptyalism
  • en  sialismus

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definición
Secreció salival exagerada.
ptialisme ptialisme

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ptialisme, n m
  • ca  hipersialosi, n f sin. compl.
  • ca  sialisme, n m sin. compl.
  • es  hipersialosis
  • es  sialismo
  • es  tialismo
  • fr  hypersialie
  • fr  ptyalisme
  • fr  sialisme
  • en  hypersialism
  • en  hypersialosis
  • en  ptyalism
  • en  sialismus

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definición
Secreció salival exagerada.
ptialisme ptialisme

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ptialisme, n m
  • ca  hipersalivació, n f sin. compl.
  • ca  hipersialorrea, n f sin. compl.
  • ca  hipersialosi, n f sin. compl.
  • ca  polisiàlia, n f sin. compl.
  • ca  ptialorrea, n f sin. compl.
  • ca  sialisme, n m sin. compl.
  • ca  sialocrínia, n f sin. compl.
  • ca  sialorrea, n f sin. compl.
  • ca  sialosi, n f sin. compl.
  • es  ptialismo
  • fr  ptyalisme
  • en  ptyalism
  • en  sialorrhea

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Definición
Secreció salival exagerada, que pot ésser observada en el cas de certes neurosis, d'estomatitis, d'emmetzinaments crònics (preferentment, mercurial) o en el cas d'embaràs.
quequesa quequesa

<Neurologia>, <Salut mental>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  quequesa, n f
  • ca  anàrtria literal, n f sin. compl.
  • ca  palinsil·làbia, n f sin. compl.
  • ca  paràrtria sil·làbica, n f sin. compl.
  • ca  psel·lisme, n m sin. compl.
  • ca  tartamudesa, n f sin. compl.
  • es  tartamudez
  • fr  bégaiement
  • en  stuttering

<Neurologia>, <Salut mental>

Definición
Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l'emissió de les paraules, acompanyades de diversos moviments i trastorns respiratoris i vasomotors. Generalment té un origen psíquic (hiperemotivitat, complex d'inferioritat, actituds vicioses, etc), però en ocasions pot tenir un origen orgànic (lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de la fonació).

Nota

  • La denominació psel·lisme prové del grec pséllisma 'mala pronúncia'.
  • L'ús de la denominació anàrtria literal es considera impropi.
realisme realisme

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  realisme, n m
  • es  realismo
  • fr  réalisme
  • en  realism
  • de  Realismus

<Teoria del coneixement>

Definición
1. Tendència segons la qual el coneixement reprodueix la realitat. 2. Doctrina, en la polèmica dels universals de l'escolàstica, que defensa que l'universal existeix d'una manera real igual o fins i tot superior a la realitat dels éssers físics.

Nota

  • Terme aplicat a molt diverses tendències filosòfiques.
realisme realisme

<TIC > Informàtica > Realitat virtual i augmentada>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/291>

  • ca  realisme, n f
  • es  realismo, n m
  • fr  réalisme, n m
  • en  realism, n

<Realitat virtual i augmentada > Entorn social i interacció>

Definición
Correspondència en similitud entre l'entorn virtual i l'entorn físic real.
realisme realisme

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  realisme, n m
  • es  realismo, n m
  • fr  réalisme, n m
  • en  realism, n

<Metodologia > Orientació teòrica>

Definición
Posició ontològica segons la qual el coneixement científic descobreix els elements i mecanismes constituents de la realitat.
realisme realisme

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  realisme, n m
  • es  realismo
  • fr  réalisme
  • it  realismo
  • en  realism
  • ar  واقعية

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definición
Paradigma de les relacions internacionals que concep els estats com la unitat d'anàlisi principal, els quals actuen sempre amb l'objectiu de protegir els seus interessos i garantir la seva supervivència i prioritzen, en conseqüència, la seguretat nacional i la recerca de la supremacia.

Nota

  • 1. La versió clàssica del realisme va ser formulada després de la Segona Guerra Mundial. El realisme clàssic té una concepció pessimista de la naturalesa humana, i entén el conflicte com un fet inevitable en la lluita pel poder.
  • 2. Del realisme clàssic n'han derivat diverses teories i enfocaments. El realisme neoclàssic, per exemple, defuig l'enfocament estructural propi del realisme i les explicacions basades en pautes de conducta internacionals generals o explicacions sistèmiques genèriques i se centra en estudis de cas específics. Pel neorealisme, el poder és el factor més important de les relacions internacionals i concep l'estructura del sistema internacional com a factor que explica el canvi i la continuïtat del sistema. El realisme defensiu es basa principalment en les teories del dilema de seguretat i l'equilibri del poder, i defensa que l'anarquia fonamenta el comportament moderat dels estats. El realisme ofensiu, o realisme agressiu, en canvi, considera que l'anarquia fonamenta el comportament agressiu dels estats.
  • 3. Els principals autors del realisme són Hans Morgenthau i Kenneth Waltz.
  • 4. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  regalisme, n m
  • es  regalismo

<Història>

Definición
Sistema que defensa les regalies de la corona.