Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "imposar" dentro de todas las áreas temáticas

impost directe impost directe

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost directe, n m
  • es  impuesto directo, n m
  • en  direct tax, n

<Fiscalitat>

Definición
Impost en el qual hi ha una relació directa entre el contribuent, que és el subjecte passiu, i l'administració pública, caracteritzat per gravar manifestacions directes de la capacitat econòmica, com és l'obtenció de renda o la possessió de riquesa.
impost directe impost directe

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  impost directe, n m
  • es  impuesto directo, n m
  • fr  impôt direct, n m
  • en  direct tax, n

<Barreres al comerç internacional > 02 Barreres comercials > 02 Barreres no aranzelàries>

Definición
Impost que grava la renda de les persones físiques i jurídiques, d'acord amb el principi de capacitat de pagament, de forma proporcional o progressiva.

Nota

  • Els impostos directes poden considerar-se un tipus deb arrera no aranzelària perquè, tot i que no afecten directament el preu dels productes, poden tenir un impacte en la competitivitat, les decisions d'inversió i la rendició de comptes de les empreses que operen a nivell internacional.
impost discriminatori impost discriminatori

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  impost discriminatori, n m
  • es  impuesto discriminatorio
  • fr  impôt différentiel
  • it  imposta discriminatoria
  • en  discriminating tax
  • en  discriminatory tax
  • ar  ضريبة تمييزية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres>

Definición
Impost amb què es grava un grup determinat d'empreses, contribuents, sectors o productes, amb l'objectiu d'obstaculitzar la competència.
impost distorsionador impost distorsionador

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost distorsionador, n m
  • es  impuesto distorsionante, n m
  • en  distorting tax, n

<Fiscalitat>

Definición
Impost que distorsiona les decisions dels agents econòmics perquè genera una variació dels preus relatius.
impost dual impost dual

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost dual, n m
  • es  impuesto dual, n m
  • en  dual income tax, n

<Fiscalitat>

Definición
Sistema que imposa tipus impositius diferents segons si es tracta de rendes de treball o rendes de capital.

En general s'utilitzen tarifes proporcionals per gravar el capital, com en el cas de l'impost de societats, i tarifes progressives per a les rendes del treball.
impost duaner impost duaner

<Dret financer i tributari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost duaner, n m
  • es  impuesto aduanero, n m

<Dret financer i tributari>

impost eficient impost eficient

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost eficient, n m
  • es  impuesto eficiente, n m
  • en  efficient tax, n

<Fiscalitat>

Definición
Impost que no distorsiona les decisions dels agents econòmics.

És a dir, que no genera una variació dels preus relatius.
impost en cascada impost en cascada

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost en cascada, n m
  • es  impuesto en cascada, n m
  • en  cascade tax, n
  • en  cumulative sales tax, n

<Fiscalitat>

Definición
Impost que grava de manera successiva les vendes a totes les fases del procés productiu des de la producció fins al consum final i que s'aplica sobre el preu del producte, de manera que la base a la qual s'aplica l'impost porta incorporat el gravamen de les fases anteriors.
impost especial impost especial

<Dret financer i tributari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost especial, n m
  • ca  accisa, n f sin. compl.
  • es  impuesto especial, n m

<Dret financer i tributari>

impost especial impost especial

<Dret fiscal i tributari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost especial, n m
  • ca  IE, n m sigla
  • es  impuesto especial

<Dret fiscal i tributari>

Definición
Impost sobre consums específics que grava el consum de determinats productes.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els impostos especials són una figura antiga. No obstant això, tenen un paper destacat dins els sistemes impositius actuals i són regulats per la Llei 38/1992, del 28 de desembre, d'impostos especials (LIE), de l'Estat. Compleixen una doble funció: una funció de recaptació de fons, i alhora, de servir d'instrument per a determinades polítiques sanitàries i energètiques, entre altres. A més, la configuració de la Unió Europea com un espai sense fronteres comporta que els impostos especials siguin impostos, en la major part dels casos, harmonitzats en l'àmbit comunitari i regulats per mitjà de directives comunitàries.
    Les característiques principals d'aquests impostos són les següents: a) són impostos indirectes, en la mesura que no afecten d'una manera directa els ingressos d'un contribuent, sinó que recauen sobre el cost d'un producte; b) són impostos sobre el consum de productes específics; c) són impostos monofàsics, és a dir, s'apliquen en una única fase del procés de producció o de comercialització, a diferència de l'IVA, per exemple, i d) són impostos cedits, parcialment, a les comunitats autònomes, per bé que no tenen ni competències normatives ni de gestió sobre aquests.
    La llei regula diferents tipus d'impostos especials de fabricació, com ara: l'impost especial sobre l'alcohol i les begudes alcohòliques -on s'inclouen l'impost especial sobre la cervesa, l'impost especial sobre el vi i les begudes fermentades, l'impost especial sobre els productes intermedis i l'impost especial sobre l'alcohol i begudes derivades-; l'impost especial sobre hidrocarburs; l'impost especial sobre el tabac i derivats, i l'impost especial sobre l'electricitat. A banda, la llei regula un impost especial sobre determinats mitjans de transport i un impost especial sobre el carbó.
    Els impostos especials de fabricació, d'acord amb les diverses directives comunitàries, s'han d'establir obligatòriament a tot el territori de la Comunitat Europea. En el cas d'Espanya, i segons l'article 3 de la LIE, els impostos especials de fabricació s'exigiran a tot el territori espanyol, a excepció de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. No obstant això, seguint les condicions de la Llei, l'impost sobre la cervesa, sobre els productes intermedis i sobre l'alcohol i les begudes derivades es podran exigir a les Illes Canàries, i l'impost sobre l'electricitat, a les Illes Canàries, a Ceuta i a Melilla.
    Segons l'article 8.2 de la LIE, els subjectes passius dels impostos especials de fabricació són: a) els dipositaris autoritzats en els casos en què la meritació es produeixi a la sortida d'una fàbrica o d'un dipòsit fiscal, o com a conseqüència de l'autoconsum; b) les persones físiques o jurídiques i les entitats obligades al pagament del deute duaner, quan la meritació es produeixi com a conseqüència d'una importació; c) els destinataris registrats en relació amb l'impost meritat en el moment de la recepció dels productes; d) els receptors autoritzats en relació amb l'impost meritat en el moment de la recepció dels productes, i e) els dipositaris autoritzats i els destinataris registrats en els casos d'entregues directes.
    Pel que fa a la determinació de la base imposable d'aquest conjunt d'impostos especials de fabricació, val a dir que es farà d'acord amb el règim d'estimació directa (art. 12 LIE), i que els tipus impositius aplicables seran els vigents en el moment de la meritació (art. 13 LIE).