Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "lenitiu" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definición
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definición
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
- ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
- ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
- ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
- ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
- ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definición
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Finances>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Tipus de finançament col·lectiu
<Economia. Empresa > Finances>
Definición
Segons l'existència o no d'una contraprestació i segons les característiques que adopti aquesta contraprestació, es poden distingir tipus diferents de finançament col·lectiu (tots, normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT):
- El finançament col·lectiu de donació o microdonació és el finançament col·lectiu en què els participants no reben cap contraprestació.
. Els equivalents castellans són el crowdfunding de donación i la microdonación; els francesos, le financement participatif par dons i le micromécénat, i els anglesos, the contribution crowdfunding, the donation based crowdfunding (amb la variant ortogràfica donation-based crowdfunding) i the pledge based crowdfunding (amb la variant pledge-based crowdfunding).
- El finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge és el finançament col·lectiu en què els participants reben una petita contraprestació relacionada amb el projecte, a canvi de la seva aportació.
. La forma *finançament col·lectiu de recompensa es considera poc adequada perquè en els altres termes relacionats (finançament col·lectiu de donació, de préstec o d'inversió) la preposició de fa referència a l'aportació del participant i no a la contrapartida que rep.
. Els equivalents castellans són el crowdfunding de recompensa i el micromecenazgo, i l'anglès, the reward based crowdfunding (amb la variant ortogràfica reward-based crowdfunding).
- El finançament col·lectiu de préstec és el finançament col·lectiu en què els participants reben una taxa d'interès a canvi de la seva aportació i recuperen la inversió al cap d'un temps preestablert; aquest sistema es reserva exclusivament per a iniciatives empresarials.
. La forma *micropréstec es considera poc adequada perquè les quantitats econòmiques no sempre són de poc valor i perquè ja denomina un producte bancari convencional, deslligat del finançament col·lectiu.
. L'equivalent castellà és el crowdfunding de préstamo; el francès, le financement participatif par prêt (o amb el complement en plural, financement participatif par prêts), i els anglesos, the crowdlending, the debt based crowdfunding, the debt crowdfunding, the lending based crowdfunding (amb la variant ortogràfica lending-based crowdfunding), the loan crowdfunding, the loan-based crowdfunding i the debt-based crowdfunding,
- El finançament col·lectiu d'inversió és el finançament col·lectiu en què els participants reben accions o participacions en els beneficis d'una empresa a canvi de les seves aportacions; aquest sistema també és exclusiu d'iniciatives empresarials.
. Paral·lelament al cas anterior, la forma *microinversió es considera poc adequada perquè les quantitats econòmiques no sempre són de poc valor.
. L'equivalent castellà és el crowdfunding de inversión; els francesos, le financement participatif en capital i le financement participatif par actions, i els anglesos, the crowdequity, the equity crowdfunding, the equity-based crowdfunding, the investment crowdfunding i the securities crowdfunding.
Finalment, al costat d'aquests tipus de finançament basats estrictament en donacions individuals, també hi ha un tipus de finançament col·lectiu en què intervenen organitzacions:
- El finançament col·lectiu mixt, en què una organització complementa amb una quantitat rellevant les aportacions individuals (sovint, igualant-les o superant-les).
. En aquesta forma, l'adjectiu mixt fa referència a la naturalesa diferent de les aportacions que s'hi fan (d'una banda a títol individual, de l'altra com a organització).
. L'equivalent castellà és el matchfunding; els francesos, le cofinancement (amb la variant ortogràfica co-financement), le financement de contrepartie i le matchfunding, i els anglesos, the match-funding (amb les varints match funding i matchfunding) i the matched crowdfunding.
Nota
-
1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat micromecenes:
- Un micromecenes o una micromecenes és la persona que col·labora econòmicament en un projecte mitjançant el finançament col·lectiu amb recompensa. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de finançament col·lectiu, finançament col·lectiu de donació, finançament col·lectiu amb recompensa, finançament col·lectiu de préstec, finançament col·lectiu d'inversió i finançament col·lectiu mixt al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Del matchunding al finançament col·lectiu mixt només cal fer el pas, en el web del TERMCAT (economia.termcat.cat/ca/divulgacio/del-matchfunding-al-financament-collectiu-mixt-nomes-cal-fer-pas).
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca òrgan col·lectiu, n m
- es órgano colectivo, n m
<Dret mercantil>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ús col·lectiu, n m
- ca ús comunitari, n m
- es uso colectivo
<Construcció > Urbanisme>
Definición
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acomiadament col·lectiu, n m
- es despido colectivo, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca acomiadament col·lectiu, n m
- es despido colectivo
- fr licenciement collectif
- en collective dismissal
- en mass layoff
<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral>
Definición
Nota
- Es parla d'acomiadament col·lectiu quan són acomiadats un mínim de 10 treballadors en les empreses de menys de 100 treballadors, un 10% dels treballadors en les empreses que tenen entre 100 i 300 treballadors, 30 treballadors en les empreses de més de 300 treballadors, o bé la totalitat de la plantilla d'una empresa de més de 5 treballadors.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord col·lectiu, n m
- es acuerdo colectivo, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de llagostins amb vinagreta de llenties
- es ensalada de langostinos con vinagreta de lentejas
- fr salade de crevettes à la vinaigrette de lentilles
- it insalata di mazzancolle con vinaigrette alle lenticchie
- en prawn salad with lentil vinaigrette
- de Garnelensalat mit Linsenvinaigrette
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
